El naixement del primer català/espanyol de l'any solia ser poc més que una conya, sense més pretensió que posar el focus sobre una anècdota tendra abans que l'actualitat ens obligui a centrar-nos en afers menys grats. Els últims anys, però, s'havia convertit en l'excusa perquè els xenòfobs de sempre es queixessin perquè cada cop més les famílies immigrants són protagonistes d'aquests natalicis. Enguany, el primer nadó nascut a l'estat espanyol ha sigut el Tanai, català de pare basc. Efectivament: els diaris espanyols van liquar-se davant la perspectiva de poder titular "El primer espanyol de l'any és català de pare basc". El que no va unir la Constitució, que ho aconsegueixi la genètica. De fet, Efe titulava així el seu teletip, en una mostra més de la deriva que l'agència espanyola està prenent. (Excurs: ara feia mesos que no llegien la paraula deriva sense independentista al costat, oi? De res.) No costa gaire endevinar que, rere "El primer espanyol de l'any és català" el que es vol subratllar és "El primer català de l'any és espanyol". En tot cas, el tractament més suspicaç era el de La Razón. Ja l'avanttítol era demolidor: "Seriosos dubtes de tongo en el clàssic de Cap d'Any". Deia aleshores el text: "Tenint en compte que és la tercera vegada consecutiva que Catalunya s'alça amb el guardó honorífic, s'han suscitat seriosos dubtes sobre la netedat del resultat". I rematava: "Davant la transcendència de l'assumpte, el govern està obligat a posar en marxa un sistema de verificació independent i neutral". Ja tindria dallonsis que els únics verificadors que ens enviï Espanya enguany fossin els del negociat de nadons i parteres.
Al racó de pensar
LUIS MARÍA ANSON
ARTICULISTA D''EL MUNDO'
"La lluita armada d'ETA ha conclòs, no sé si definitivament, perquè té ja el poder en una de les tres províncies del País Basc"