José María Aznar es resisteix a ser un expresi passiu i ha aprofitat el moment de tensió interna que viu el Partit Popular per jugar ell també una carta, després de les d'Alejo Vidal-Quadras i Jaime Mayor Oreja. El País i l'ARA situaven Aznar com a subjecte actiu de la notícia: era ell qui fa el moviment i, per tant, l'agent i subjecte de la notícia. Així, El País titulava "Aznar fa més fonda la bretxa amb el PP amb una plantada a Rajoy" i l'ARA "Aznar també planta Rajoy i eleva la tensió al PP". En canvi, a El Mundo l'esquerda era un fenomen natural que s'obria espontàniament, ja que el titular ("S'accentua el trencament entre el PP de Rajoy i el d'Aznar") evitava dir qui havia agreujat la crisi. Era el titular més beneficiós per a Aznar, ja que no apareixia com a causant del terrabastall.
Francesc Dylan
El papa Bergoglio suma una portada més al seu estatus de superstar. I, en aquest cas, literal: la revista Rolling Stone no només l'ha convertit en el seu ídol de primera pàgina, sinó que l'ha col·locat sota el titular " The times they are a-changing " ("Els temps estan canviant"), cita directa treta d'una cançó de Bob Dylan, la qual cosa l'agermana amb el summe pontífex del folk protesta. El tracte que dóna a Bergoglio la Rolling Stone, amb constants referències als èxits aconseguits en pocs mesos de pontificat, contrasta amb el que rep el seu antecessor, Benet XVI. L'articulista, de fet, l'arriba a comparar amb Freddy Krueger, de la saga de films Malson a Elm Street : "Després del desastrós papat de Benet, un tradicionalista sever que semblava que hagués de vestir una camisa de ratlles i uns guants amb ganivets per aparèixer en els malsons dels adolescents, el mestratge de Francesc en habilitats bàsiques com somriure en públic semblava un petit miracle per al catòlic mitjà". El papa Francesc encara ha de fer el salt del gest fins a l'acció transformadora de l'Església que les seves paraules suggereixen, però de moment la batalla mediàtica -des del Time, que el va nomenar personatge de l'any, fins als diaris conservadors espanyols- la té guanyada i això l'hi pot posar més fàcil.