Els Estats Units i l'Alemanya nazi
Aquesta tardor als Estats Units ha recordat en certs aspectes la tardor del 1938 a l'Alemanya nazi, quan la deportació massiva d'indocumentats va ser una de les polítiques coercitives més ambicioses de Hitler abans del començament de la Segona Guerra Mundial. Als Estats Units, la connexió entre la repressió interna i l'agressió estrangera també s'està posant de manifest.
Durant aquella tardor, la policia alemanya i les SS van detenir 17.000 jueus de nacionalitat polonesa i els van enviar a l'altra banda de la frontera, a la veïna Polònia. Això va desencadenar una cadena d'esdeveniments que ofereixen una perspectiva útil de la situació actual dels Estats Units. Una família va ser deportada, un refugiat desesperat es va venjar, el govern va organitzar un pogrom i va reorganitzar la seva policia; després, va venir la guerra.
La família eren els Grynszpan. El pare i la mare s'havien desplaçat a Alemanya el 1911 des de l'Imperi Rus. Els seus fills havien nascut a Alemanya, parlaven alemany i es consideraven alemanys. El seu fill Herschel havia anat a viure amb uns familiars a París, on va haver d'enfrontar-se a complicacions relacionades amb la seva documentació, que van implicar fins i tot la pèrdua de la nacionalitat.
Quan li van negar la residència permanent a França l'estiu del 1938, Herschel es va amagar en un àtic per evitar la deportació. Aleshores va arribar una postal de la seva germana: “Tot s'ha acabat per a nosaltres”. Herschel es va venjar. El 7 de novembre del 1938 va entrar a l'ambaixada alemanya a París i va disparar al diplomàtic Ernst von Rath. La política de deportacions massives havia provocat una reacció que, tot i difícil de predir en els seus detalls, no va ser sorprenent.
A Berlín, els nazis van veure una oportunitat. Joseph Goebbels va parlar de conspiració i va confondre les accions d'una persona amb la responsabilitat d'un grup, i Hitler li va permetre organitzar un pogrom a escala nacional dos dies més tard: la Nit dels Vidres Trencats. Les SA, les SS i les Joventuts Hitlerianes, a les quals es van unir molts altres alemanys, van destruir negocis jueus, van cremar llibres jueus, van profanar rotlles de la Torà i van envair llars jueves. Uns 91 jueus van ser assassinats i centenars es van suïcidar. Desenes de milers d'homes jueus van ser enviats a camps de concentració.
Nou dècades després, ningú podia preveure exactament el que succeiria quan l'administració Trump va fer de la deportació dels indocumentats la seva política bàsica, amb la Guàrdia Nacional desplegada a Los Angeles i Washington —ciutats que s'haurien d'entendre com a “camps d'entrenament per als nostres militars” i “zones de guerra”—. Però era previsible que hi hauria conseqüències. I van arribar en forma del recent tiroteig contra dos soldats de la Guàrdia Nacional que patrullaven a la capital dels EUA. Un va morir a causa de les ferides.
L'acusat de l'atac és un refugiat de l'Afganistan que havia col·laborat amb l'esforç bèl·lic dels Estats Units al seu país natal. Igual que Grynszpan, és una persona que ha patit traumes i deshumanització. Després d'haver lluitat i matat per a un govern estranger en el seu propi país, l'assassí tenia motius per esperar algun tipus de refugi després que ell i la seva família fossin evacuats de l'Afganistan als Estats Units. Pel que sembla, només va viure decepcions.
La seva experiència, segons va informar el New York Times, va ser inquietantment similar a la de Grynszpan. Si bé “no era clar què va provocar exactament” l'atac, un voluntari que va treballar amb la família “va intuir que en part es devia a la frustració per la incertesa del procés immigratori estatunidenc” i al temor de la seva família de ser “deportats a l'Afganistan mentre la seva sol·licitud d'un visat especial d'immigrant es demorava”. Això no justifica un acte horrible. És un fet necessari per comprendre l'estructura del moment històric.
Era previsible que el president dels Estats Units, Donald Trump, tractés d'explotar aquesta violència. Va anunciar la seva intenció d'atacar els “països del Tercer Món”, va culpar els immigrants de tots els problemes dels Estats Units i va qualificar d'“escombraries” els somalis. Trump va expressar la seva voluntat de deportar milions de persones i de desnaturalitzar —despullar de ciutadania— els nord-americans que tenen valors que menysprea o que considera incompatibles amb la “civilització occidental”. La vida es farà encara més difícil per als no-ciutadans als Estats Units.
Què vindrà després? Per als nazis, la deportació massiva i el pogrom de la tardor del 1938 van ser passos cap a la creació d'una agència nacional de policia centralitzada, l'Oficina Principal de Seguretat del Reich, l'any següent. Als Estats Units, està passant una cosa similar amb el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE): inicialment encarregat de dur a terme deportacions, l'ICE ha assumit funcions d'espionatge, ha provocat els ciutadans i ha estat reforçat per soldats de la Guàrdia Nacional. En aquests aspectes, s'està convertint en una espècie de força policial nacional, amb propaganda ideològica i vincles amb les forces armades.
En certa manera, les deportacions massives i la Nit dels Vidres Trencats van impulsar la consolidació del règim nazi. Però eren impopulars a Alemanya, de la mateixa manera que les batudes de l'ICE són impopulars a les ciutats estatunidenques. Els següents passos només van ser possibles a l'empara de la guerra. Aquest seria el següent pas clàssic en el canvi de règim que Trump sembla decidit a implementar als Estats Units. La guerra és la forma fàcil d'eliminar els enemics interns identificant-los amb un enemic extern.
Per a Trump, iniciar una guerra amb Veneçuela (o amb algun altre país) seria el següent pas lògic per impulsar el canvi de règim al seu país. És evident que Trump entén això, donades les seves creixents provocacions des de l'estiu, quan els Estats Units van començar a atacar a presumptes narcotraficants al Carib, amb nàufrags assassinats en una violació flagrant del dret internacional.
El passat no es repeteix mai, però sí que instrueix, i instrueix tothom. Els qui volen autoritarisme als Estats Units saben que aferrar-se a les emocions associades a la pertinença política pot provocar agitació i canvis de règim. I els qui busquen la democràcia poden veure el patró i, identificant-lo, fer el primer pas crucial per aturar el procés.
Copyright Project Syndicate
