Abans que aquesta columna s’acomiadi diumenge vinent durant un mes i mig, substituïda per la crònica de les aventures d’una estranya família que ja tindreu ocasió de conèixer bé, voldria deixar-vos algunes recomanacions per passar un estiu més feliç, encara que sigui per al cap i el cor (per a la butxaca, lectores i lectors, em temo que no sé donar-vos remeis ni lenitius, més enllà de desitjar-vos la millor sort).
La primera recomanació, que més que recomanació és prescripció obligatòria, consisteix en aquest doble disc titulat Essencial, que acaba de publicar Maria del Mar Bonet de la mà del segell discogràfic Picap (un dia o altre caldria concedir al seu responsable, Joan Carles Doval, el reconeixement que es mereix per la seva tasca a favor de la música en català). Essencial, com el seu títol indica, és una antologia que aplega una col·lecció generosa d’alguns dels temes més importants i recordats de la ja llarga trajectòria de la cantant mallorquina. Es tracta, concretament, de trenta-quatre cançons, disset per a cada disc, que proporcionen el plaer d’escoltar, d’una tirada, una part de la millor música que s’ha fet al nostre país al llarg de les últimes quatre dècades. S’hi apleguen peces com L’àguila negra, Què volen aquesta gent?, Cançó de na Ruixa Mantells, El pi de Formentor, L’Asguilando, Estrofa al vent, Nosaltres les dones, Dansa de la primavera, Per Hipòcrates, De Mallorca a l’Alguer, Anells d’aigua, Bir-Demet Yasemen, Jim, Bolero de l’Alcúdia o Carta a un amic, a més de la preciosa Mercè que Maria del Mar Bonet va compondre per a la seva mare. Escoltar-les una darrere de l’altra, com qui no fa la cosa, és un luxe sentimental i intel·lectual davant del qual cal ser de pedra per no sentir un permanent calfred d’alegria i agraïment a una artista que no ha fet altra cosa que mantenir-se fidel i exigent amb la seva vocació i el seu talent. Treure’s el capell és poca cosa.
Esperem, per descomptat, nous enregistraments de Maria del Mar Bonet, però al mateix temps és motiu de goig que s’hagi decidit a posar a disposició del públic actual la seva obra anterior. L’any passat va publicar Fira encesa, un disc que aplega totes les seves versions musicades de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i estem impacients que faci el mateix enguany amb les cançons que té escrites a partir de poemes de Joan Vinyoli. Pel que fa a aquest Essencial, només li podem fer un retret, i és que òbviament es queda curt: les trenta-quatre cançons que el formen són imprescindibles, però la carrera de Maria del Mar Bonet dóna com a mínim per a tres o quatre lliuraments essencials més, amb trenta-quatre peces més per banda. I, naturalment, per a una integral en edició de capsa de luxe. Ho esperem tot plegat amb candeletes.
Mentrestant, “Vella remor de la mar: / les illes s’hi van gronxant, / i avui s’agafen les mans / des de Mallorca a l’Alguer. / Els mots que canta la gent: / vives paraules que entenc, / que tots parlam el mateix”. Gràcies, Maria del Mar.