ABANSD’ARA

Els estralls de les calors estivals

Acudit gràfic de Feliu Elias, Apa (Barcelona, 1878-1948), publicat tal dia com ahir al ¡Cu-Cut! (9-VII-1908), amb aquest diàleg entre venedor i compradors: “«Aquests són els millors ventiladors». «Sí, però com que a casa som nosaltres dos i la noia, no ens convenen ventila dos: almenys necessitaríem un ventila tres»”. Un any després, Manuel Folch i Torres, Lleixiu (Barcelona, 1877-1928), també al ¡Cu-Cut! (17-VI-1909), especulava amb ironia sobre suposats efectes devastadors de la calor en el comportament humà.

Com cada any, entrat el període inicial de les calors, la crònica sagnant registra a diari un succés dels que commouen l’esperit més serè i esgarrifen al més desaprensiu. En cosa d’uns vuit dies hem hagut de constatar: el crim del carrer de l’Estruch, el del carrer d’Urgell i el de Badalona, amén del contingent ordinari de baralles amb més o menys conseqüències i d’agressions de delinqüència més o menys greus. [...] ¿A on em deixen l’importantíssim factor de la calor tan digne de consideració en l’estudi de les causes productives dels delictes de sang? Perquè [...] reparin que a l’hivern, com a matar, no es mata més que porc, i no obstant, així que entrem al juny, comencen a despertar-se els instints sanguinaris. Veritat és que hi ha moltes causes d’ordre moral i social que contraresten, en la majoria dels homes, tan perniciosa tendència, però la tendència a matar en aquesta època és innegable que existeix, sols sigui per matar... puces. La dutxa obligatòria, l’orxata franca en totes les taules d’aigua i anís, el ventilador forçós mentre durin les calors estivals, crec que foren lleis a promulgar que evitarien, en bona part, fets tan horripilants com els que actualment ocupen l’atenció pública.

Més continguts de