14/06/2022

Les estratègies de Macarena Olona

2 min
Els sis candidats a la Junda d'Andalusi,al debat de Canal Sur, aquest vespre

Dilluns a la nit, el 24h de RTVE oferia el debat de Canal Sur entre els candidats a la Junta d’Andalusia. Un debat a sis bandes moderat per dos professionals de la cadena, Blanca Rodríguez i Fernando García. Una vegada més, un duet de periodistes per fer una feina que pot fer un de sol.

Macarena Olona, de Vox, es va erigir en l’estrella de la nit amb una estratègia dissenyada a consciència amb aquest propòsit: 

Primer. Cop d’efecte només començar el debat per trencar amb el relat previsible i desestabilitzar els rivals polítics. Olona va treure de sota el faristol un suposat llibre de text de primària de l’escola pública andalusa dirigit als nens de set anys en què se’ls instruïa sobre la masturbació. La candidata de Vox va advertir del perill d’aquesta lliçó al·legant que, en el cas hipotètic que un home en un parc s’acostés a nens familiaritzats amb aquesta pràctica, induïa les criatures a normalitzar la pederàstia. L’endemà, per cert, es va saber que el llibre no era de text ni obligatori a l’escola pública. Era un llibret sobre salut sexual editat per l’Ajuntament de Sevilla a disposició de les escoles que el sol·licitessin. Però el melodrama i la polèmica ja estaven servits amb Vox com a inductor i epicentre de l’impacte mediàtic.

Segon. Esgotament ràpid del temps d’intervenció. Olona agafava la iniciativa i, en comptes d’administrar equilibradament el temps al llarg del bloc, l'utilitzava pràcticament tot acaparant el discurs principal. D’aquesta manera, els altres candidats havien de dedicar els seus minuts a replicar les seves llargues intervencions. Olona es va situar, per tant, al centre del debat. Va intervenir en pràcticament tots els cara a cara de la nit. Provocava l’incendi perquè després tot quedés amarat del seu fum. Va ser un tots contra ella que encara li van donar més protagonisme. La seva actitud, a més, contrastava amb la de la resta de candidats, que semblaven poc motivats. Fins i tot els presentadors els van haver d’estimular a aprofitar el temps restant que encara tenien.

Tercer. Memorització de les intervencions. Les llargues intervencions de la candidata de Vox estaven declamades amb una calma artificial, amb una posada en escena gairebé teatral. Era un exercici de recitació d’una lliçó apresa prèviament. Però tot el que tenia d’impostat ho tenia d’efectista. La parsimònia li atribuïa una autoritat injustificada.

Quart. Exhibició dels vincles amb el PP oferint aliances descarades. Fins i tot va aprofitar un únic segon restant per escenificar la mà estesa a Moreno Bonilla, pretenent que ell l'hi agafés. En la seva lluita per fer front comú amb el PP, fins i tot va sortir a defensar una diputada del PP acusada de corrupció com si fos del seu propi partit.

Els debats s’han desproveït de la seva funció expositiva dels programes electorals i han acabat convertits en una escenificació política ridícula. Cada cop més semblen eines per engalipar l’electorat, més que per mostrar-se al seu servei.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats