Els euros, a palades

Dimecres, Cuatro estrenava concurs a mitja tarda (una franja difícil en l'hora del ni fu ni fa televisiu). Està produït per Risto Mejide i té un títol incontestable en època de crisi, Money time . La parella de concursants s'autogestionen el temps de resposta i els diners recollint els euros a palades. La pasta, a la vista, ni que sigui en forma de cèntim. Hi ha dos elements bàsics que el programa va complir de manera impecable quan va arrencar. Als dos minuts i mig de començar ja estaven jugant. I la presentadora, Luján Argüelles, va explicar la dinàmica en només cinquanta-nou segons. No vam entendre gaire cosa però tant hi fa. Les regles del parxís també són un conyàs d'explicar i, en canvi, és fàcil fer-ho quan t'hi poses. Això sí, tornem a ser víctimes d'una inèrcia televisiva molt dura de suportar: que t'expliquin els hobbies i els vincles entre la parella de concursants. " Esta pareja son más que amigos y su gran pasión es el teatro " fa una mandra horrorosa. És innecessari i sona antic. A Luján Argüelles, després d'haver presentat Quien quiere casarse con mi hijo i Granjero busca esposa , tots els concursants li semblen intel·ligents. Lògic. Ara és ella qui prefereix fer-se la ingènua de tant en tant. La dinàmica de respostes és molt visual i permet jugar des de casa. Un factor clau per implicar l'espectador. Plató lluminós de tons blavosos per reforçar el gènere televisiu. Com a defecte, un temps excessiu per comprovar si les respostes són correctes. Trenca massa el ritme i el suspens és més forçat que real. Genera més ganes de jugar que no d'emocionar-se ni empatitzar amb els participants. La intriga ens importa poc. A nivell de guió, un encert clar: Argüelles repeteix periòdicament algunes frases per ritualitzar el joc: " Es vuestro tiempo, es vuestro dinero y es vuestro panel " o " Colocamos la clepsidra en posición de carga ". Clepsidra. Com a mínim els espectadors que ho vegin podran ampliar el vocabulari amb una paraula nova.