Falten dos mesos
D'aquí dos mesos justs se celebraran eleccions en dotze de les disset comunitats autònomes de l'estat espanyol: a més del País Valencià (que el nacionalisme ha rebatejat amb el nom absurd de “Comunitat Valenciana”) i de les Illes Balears, aniran a les urnes les Canàries, Astúries, Cantàbria, Navarra, Aragó, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa, Múrcia (el nom oficial és “Regió de Múrcia”) i la Comunitat de Madrid. Totes dotze formen part de les comunitats dites “no històriques”, a diferència de les comunitats “històriques”, que són Catalunya, el País Basc, Andalusia i Galícia, i que tenen altres calendaris electorals. Hi ha una tretzena comunitat “no històrica”, Castella i Lleó, però ja va celebrar les eleccions el passat 2022, forçades per un PP que es pensava que hi obtindria una majoria absoluta arrasadora que donaria impuls a un Feijóo que feia poc que s'havia convertit en líder del PP i que no acabava de mostrar la potència que se li suposava. El pepero Fernández Mañueco va aconseguir –pels pèls– revalidar la majoria que ja tenia, però va necessitar pactar amb socis per formar govern. Com que ja no podia comptar amb Ciutadans, amb qui havia governat fins aleshores, ho va fer amb Vox.
Ara ens podríem aturar en diverses qüestions no menors sobre les comunitats autònomes: què significa l'existència de les comunitats “no històriques”, per exemple, o què vol dir que aquestes comunitats es regeixin per l'article 143 de la Constitució, mentre que les “històriques” ho fan pel 151. Podríem recordar l'anècdota d'aquell diputat que, quan li van dir que anaven a votar al Congrés l'estat d'autonomia de la Rioja, va exclamar: “No lo dirán ustedes en serio”. O podríem reflexionar si la Comunitat de Madrid és una tautologia i una màxima expressió de centralisme exacerbat o, per contra, representa un menyspreu a la sobirania de la nació madrilenya, que sens dubte mereixeria la independència de la resta de pobles d'Espanya. També podríem meditar sobre el fet que un partit com Vox, que aposta per l'eliminació de les comunitats autònomes, es presenti (amb aspiracions) a eleccions autonòmiques, i encara sobre per què ni les Balears ni el País Valencià van ser incloses, en el seu moment, dins el grup de les comunitats “històriques”.
Precisament, una de les incògnites principals d'aquestes eleccions és en quines comunitats sumaran PP i Vox, i si les Balears i el País Valencià seran o no dues d'aquestes comunitats. Totes dues són considerades per la dreta nacionalista espanyola com a feus seus, a pesar que tant Ximo Puig com Francina Armengol hi aspiren a la reelecció per tercera vegada, amb els socis de Compromís i de Més i Unides Podem, respectivament. A dos mesos justs de les eleccions els pronòstics són incerts i el PP segueix sense tenir l'empenta que voldria tenir. Però cal que desaparegui d'una vegada per totes qualsevol dubte sobre una qüestió: per molt que ara diguin el contrari, tant a les Balears com al País Valencià (com allà on sigui), si el PP i Vox tenen ocasió de sumar, sumaran i formaran govern.
