Feijóo i el narco
En pocs dies, Pedro Sánchez i la ministra portaveu del govern d'Espanya, Isabel Rodríguez, li han recordat fins a tres vegades a Feijóo la seva fotografia —prou recordada, però potser no tan coneguda per la ciutadania més jove— amb un conegut narcotraficant gallec, Marcial Dorado, en actitud relaxada a bord del seu iot (el de Dorado, que Màrius Serra ens hauria d'aclarir si pot ser considerat un cas d'aptonímia). Com és de suposar, la foto no va fer ni fa gens d'il·lusió a Feijóo, però també s'ha de dir que, com és notori, no ha suposat cap impediment per a la seva exitosa carrera política.
La foto de marres va ser publicada (pel diari El País) l'any 2013, quan l'actual líder del PP ja era president de la Junta de Galícia, i va ser feta durant l'estiu de 1995. Parlem, per tant, d'una imatge que té quasi trenta anys. La pregunta, per tant, és: per què ara la tornen a treure a col·lació, i amb insistència, des del PSOE i la Moncloa? Es tracta d'una foto antiga, coneguda, i, fins ara, incòmoda, però al capdavall innòcua per al seu protagonista. Fins ara, si més no. Hi pot haver més d'una explicació d'aquest interès renovat dels socialistes per la foto del narco: pot tractar-se de desesperació, com afirmen des del PP, d'atacar l'oposició amb alguna cosa antiga perquè no saben a què més recórrer. Però també podria ser una manera d'intentar posar nerviós el contrincant, o fins i tot un tràiler per avisar que existeix algun dossier, o si més no alguna informació fins ara oculta o reservada, a punt de sortir a la llum del dia. Al cap i a la fi, entre els errors o les mancances de Sánchez no hi sol haver el fet de fer les coses a la desesperada: més aviat al contrari, com expliquen David Miró i Mireia Esteve a la seva crònica, el president espanyol es caracteritza per gestionar les crisis compareixent al Congrés amb una aparent despreocupació i amb un repertori d'ironies i retrets contra l'oposició, particularment contra el PP. I aquest dimecres no va ser una excepció.
El cert és que el del govern ininterromput del PP a Galícia és, encara, un capítol per escriure en la procel·losa història de la corrupció a l'Espanya de les autonomies. No és cap secret el paper clau que, en aquests quaranta anys d'hegemonia de la dreta nacionalista espanyola a les institucions d'autogovern gallegues, hi han tingut el clientelisme, les versions més o menys actualitzades del caciquisme i l'activitat dels narcotraficants. Tal vegada hi ha un punt de llegenda negra, però per saber fins on arriba aquesta llegenda és necessari abans haver aclarit els fets que sí que s'han produït. De moment, els socialistes projecten l'ombra de la sospita damunt la figura del seu contrari. Les revelacions judicials sobre trames encara vives com la Kitchen o la Gürtel (ahir encara declarava Francisco Camps sobre Correa) suggereixen que el de la corrupció —que va fer prosperar la moció de censura contra Rajoy— segueix sent un punt extremadament dèbil del PP: tant del gallec com del que ells anomenen nacional.
