La felicitat d’un país com aquest

El groc, el verd i el vermell estan esclatant a tot el país. La penyora que hem hagut de pagar aquest hivern tan boirós i plujós tenia recompensa: els colors estan vius, pujats de to, i el sol, que ja està organitzant els primers simulacres d’estiu, ho fa lluir tot com si haguessin de venir visites. Amb el blanc de fons que encara aguanta al Pirineu, un té la impressió de caminar pel país desvetllat i ric del poeta.

L’Empordanet apareix tot ben endreçat des de les escales de l’església de Sant Pere de Pals, i des del mirador, al peu de la muralla, el bisbe mort del Montgrí infon categoria a l’horitzó que es perd a l’Estartit. Conduint sense presses per carreteres sortosament encara buides, faig cap a Calonge, on la Carme Fenoll m’espera per parlar a la plaça Major sobre llibres i lectures que m’han acompanyat. No puc tenir millor companyia. La Carme és bibliotecària, va ser una entenimentada i eficaç cap de les biblioteques de la Generalitat i és un gust sentir-la parlar de com les biblioteques donen vida interior i sentit social a tanta gent, des de dones grans que viuen soles fins a joves fills de la immigració que acabaran traient-se, precisament a la biblioteca, el carnet de nous catalans.

A la plaça parlem de Steiner, de Margarit, de Cabré i de Pla, cronista de l’estret d’Ormuz, tal com com ens recordava aquest diumenge en Quim Aranda, donant valor als cabells blancs en el periodisme. Tot de gent ens escolta acabant d’esmorzar o avançant el vermut, i en acabat, el pati de butaques es converteix en una pista per ballar a ritme de swing. Amunt i avall pel carrer de les sis llibreries (aviat en seran set), Sant Jordi fa un assaig general. El que no és assaig, sinó vida real, és la felicitat de viure en un país capaç de produir diumenges com aquest.