Sense filtres

Estratègia o filtració? Aquesta pregunta, que quasi ha sonat més que el nou disc de la Rosalía, que és el que suposadament s’ha filtrat abans d’hora, em sembla una idea boníssima per a un joc de taula: Estratègia o filtració? Esclar que, més enllà de la pregunta, no se m’acuden les normes del joc. En tot cas, les normes, si és que n’hi ha, ja fa temps que s’han trencat, i ara és temps de dubtar de tot i de tothom, si és que no hi ha sigut també sempre, aquest temps. Però si l’estratègia és la filtració, aleshores no hi ha pregunta que valgui. O sigui, el joc de taula no és tan bona idea. S’acaba massa ràpid. Deu ser per això que no em dedico a crear-ne. La bona notícia és que, en el cas de la Rosalía, tant és si ha estat una estratègia o una filtració, perquè ningú no dubta dels seus dons musicals estratosfèrics i perquè no ens afecta en res de dolent. En absolut. Tampoc no entenc l’estratègia, si és que no ha estat una filtració, perquè dubto que el disc necessiti més publicitat de la que té per si mateix, però qui soc jo per discutir res a una artista que des de Catalunya ha seduït tot el món. Si de cas, només em puc treure el barret. I tallar-li les ungles, que és l’únic però que li trobo.

Rosalía, voluntàriament o no (sí, no?), ha posat sobre la taula un tema que no és nou però que és molt interessant. Si el traiem del context mediàtic, i sense equip de màrqueting pel mig, la gent que forma part del nostre dia a dia, les persones que tenim més properes, també ens filtren informació o despleguen una estratègia amb un objectiu concret. Més o menys conscients, hi ha de tot, aquestes persones fan que moltes vegades ens preguntem si ho han fet expressament i amb quina intenció. I pot ser que a partir d’aleshores la nostra relació canviï, en qualsevol direcció. No sempre tot ha d’anar a pitjor. Però ho dic més per animar-me que per convicció. Quan la vida és pública, les maniobres són les mateixes tot i que prenen una altra dimensió, encara que no tingui res a veure filtrar un disc o filtrar correus de la Fiscalia, per posar exemples recents que, efectivament, no tenen res a veure. Però és evident que en la filtració sempre hi ha una estratègia, encara que sigui per part dels adversaris. I no deixa de ser curiós que en l’era de la màxima seguretat, dels anuncis d’alarmes, de la prohibició de tot als aeroports i del rearmament nuclear, encara hi hagi tantes filtracions que sembla que els fonaments estiguin fets d’escletxes.

I perdoneu, però ara em deixareu colar, més que filtrar, una altra cosa: la decisió de Collboni de competir per fer de Barcelona la Capital Europea del Nadal 2026. És una estratègia, encara que sembli una broma. I encara que no faci gràcia. No s’ha filtrat. S’ha fet saber. Una estratègia que, com a barcelonina, no veig necessària, i tampoc em sembla que l’època nadalenca sigui el nostre principal atractiu, ni que ho hagi de ser. I consti que a mi Nadal m’agrada molt. Però només ens falta això, a Barcelona. Una competició que està molt més a prop de la que tenen l’alcalde de Vigo i el de Badalona per veure qui té l’arbre més gran que dels objectius que hauria de tenir una capital de país com el nostre. I si la intenció és incentivar l’esperit nadalenc, segur que a l’alcalde i al seu equip se’ls poden acudir estratègies molt més encertades que convertir la ciutat en un parc temàtic d’hivern. I si no, dic jo que una estratègia també es deu poder demanar a la carta als Reis. Esclar que potser la filtra Santa Claus.