CRÍTICATV
Opinió 01/05/2021

Abans que Fraga es banyés a Palomares

2 min

Si us pregunten què va passar a la platja de Palomares és molt possible que, més enllà de relatar l’operació de propaganda política de la remullada al mar de Manuel Fraga, no pugueu oferir gaires més detalls. I, en canvi, tota la història que precedeix aquell bany esperpèntic és tan terrible com captivadora.

Movistar+ ha estrenat Palomares, una sèrie documental de quatre episodis dels mateixos creadors que El Palmar de Troya. Un dels seus creadors i productors executius és, precisament, David Beriain, el periodista que la setmana passada va ser assassinat a Burkina Faso mentre hi gravava un documental sobre caça furtiva.

De moment la plataforma només n’ha emès dos episodis, però per la qualitat narrativa, l’excel·lència en la recerca d’imatges d’arxiu i testimonis i la capacitat que té per atrapar l’espectador, és molt recomanable.

Palomares t’il·lumina d’una manera inesperada sobre uns fets que a Espanya havien quedat convenientment tapadets. No és casualitat. El règim franquista es va ocupar que fos així. L’accident aeri de Palomares, vinculat a la Guerra Freda, entre els Estats Units i l’URSS, hauria pogut tenir un abast radioactiu setanta vegades més potent que el de Txernòbil. No va ser així, però el desastre nuclear no va ser una anècdota. I Palomares ho explica molt bé. Només arrencar, la careta de presentació et captiva connectant-te visualment amb el gènere bèl·lic i el thriller polític. La història real té aquell component intrigant d’algunes sèries de ficció on la tranquil·litat d’una petita comunitat es veu pertorbada per la irrupció d’un fenomen tràgic que causa por i incertesa als seus habitants.

A nivell de producció, la sèrie documental és excel·lent perquè ha localitzat alguns dels implicats en la trama que encara són vius i diversos testimonis que van presenciar l’accident quan eren nens. El temor i la preocupació que veien al seu voltant, el panorama delirant de l’exèrcit nord-americà acampant als camps d’Almeria i un escamot d’homes amb màquines mesurant la radioactivitat els va provocar uns traumes que ara expliquen davant de les càmeres. Una part de les escenes de la sèrie són recreacions de molta qualitat en què fins i tot procuren que els actors mantinguin una semblança física amb els personatges reals que interpreten. Però la virtut de la sèrie són, sobretot, les imatges d’arxiu inèdites obtingudes a través de la cobertura que en van fer molts mitjans internacionals i les filmacions del mateix exèrcit nord-americà. La quantitat de documentació que han aconseguit recollir d’aquell esdeveniment és extraordinària i la sèrie l’ha cosit amb excel·lència perquè la història avanci com una pel·lícula apassionant. Amb la destresa, a més, que cada final d’episodi et deixa amb una nova intriga que et fa estar impacient per veure el següent.

Palomares posa de manifest com pot ser d’eficaç la propaganda dels règims dictatorials a l’hora de distreure i desinformar la població i, sobretot, la importància del periodisme a l’hora de reescriure la història com cal.

stats