06/05/2022

Funambulisme amb els drets de les dones

2 min

L’evidència científica disponible als Estats Units sobre la despenalització de l’avortament demostra la incongruència que, si s’acaba confirmant, suposarà l’abolició o limitació de la sentència de Roe vs. Wade per part del Tribunal Suprem d’aquest país, tal com s’ha filtrat a la premsa en els últims dies. Per posar-ho de manifest em basaré en un informe redactat pels autoanomenats “amici curiae economists”, que són, bàsicament, 154 eminències en l’àrea de l’economia aplicada amb una àmplia experiència en l’avaluació de les polítiques públiques.

Als Estats Units, des de l’aprovació de Roe vs. Wade el 1973, es garanteix el dret constitucional de les dones a decidir sobre la seva vida reproductiva, incloent-hi la decisió sobre si continuar o no amb el seu embaràs. Posteriorment, el Tribunal Suprem ha reafirmat aquesta sentència inicial afegint-hi nous arguments com, per exemple, l’impuls que ha suposat l’accés a l’avortament en la consolidació de les llibertats de les dones, així com del seu paper i estatus en la societat.

L’evidència científica acumulada durant aquests 50 anys corrobora, empíricament, aquestes afirmacions. Diversos articles identifiquen els efectes de la legalització de l’avortament en la vida de les dones americanes. Per exemple, tot i que la fertilitat decreix en tots els grups, l’impacte és substancialment més gran per al grup de dones més joves, gairebé adolescents, amb una reducció del 34% en la probabilitat de tenir fills. Això es tradueix en augments en els nivells d’educació que assoleixen aquestes adolescents i, de retruc, en les seves perspectives laborals i salarials. En el col·lectiu de dones negres, també es demostra una caiguda del 28% en la mortalitat materna. Tot això reverteix en millores en les condicions de vida de les generacions futures a través de la disminució del nombre de famílies que viuen en situació de pobresa i que depenen de les ajudes socials. Finalment, també s’observen reduccions en les situacions d’abandonament i abús infantil.

La idea que, en l’actualitat, l’avortament ja no és necessari gràcies a la generalització dels mètodes anticonceptius no té una base científica sòlida; els estudis identifiquen grups poblacionals amb clares dificultats per accedir, de manera segura i assequible, a aquestes opcions preventives. Prova d’això és el fet que la meitat dels embarassos als Estats Units segueixen sent no desitjats i, d’aquests, la meitat acaben en avortament. Això indica que els mètodes anticonceptius actuen més com a complements que com a substituts de l’avortament.

No hi ha dubte: l’avortament suposa una condició necessària perquè les dones segueixin millorant la seva situació i puguin assolir les seves aspiracions professionals i personals. És un element indispensable per aconseguir una societat més justa, més lliure i més igualitària. I tot això està actualment en risc en un país que s’erigeix com a referent mundial en temes de llibertat i democràcia. Ens hi juguem molt, totes i tots.

Judit Vall Castelló és economista, professora a la Universitat de Barcelona i investigadora IEB i CRES-UPF