Gabriel Ferrater, vist per Ramon Barnils (1992)
De l’article de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a El Temps (13-IV-1992). Demà farà 50 anys de la mort de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - St. Cugat del Vallès, 1972), poeta, crític, traductor, lingüista, a qui el periodista Ramon Barnils havia conegut quan vivien a Sant Cugat. L’ARA va dedicar dissabte un Llegim monogràfic a Gabriel Ferrater i a Joan Fuster.
Gabriel Ferrater és un mite persistent per la solidesa i per la discreció dels adoradors. Vanitós, d’una vanitat molt explicable, i ingenu, d’una ingenuïtat que ell mateix es reconeixia però que no s’acabava de creure, no li hauria pas desagradat l’estil amb què els seus en conreen la mitificació. [...] De família de vinaters, tenien diners; n’hi ha prou de veure la casa on va néixer, tocant a la plaça Prim de la capital del Baix Camp. [...] Detall importantíssim: la família tenia diners, però se’ls mereixia. Els pares del poeta no van voler que els fills anessin a estudi fins que no fos administrativament inevitable, i que tingués una vida sana i al camp -no ben bé de pagès. [...] El pare Ferrater va ser tan capaç de proclamar la República del balcó de l’ajuntament estant, com de discutir en tertúlia sobre l’inconvenient de suïcidar-se a pistola; el fred del canó tocant la templa. [...] Els Ferrater disposaven del mas Picarany, a Almoster, damunt de Reus. [...] Allí va aprendre de llegir i escriure Gabriel Ferrater durant les llarguíssimes estades que hi va fer, de vegades amb la família i de més gran sol o amb algú, durant la primera meitat de la seva vida; fins als 10 anys, després a la primera part de la guerra de 1936-39, i entre 1941 i 1947, ja tornat de l’exili i abans d’anar-se’n, decididament, de Reus. [...] El 1938 el pare, de conviccions republicanes, ric i d’aroma noucentista, va decidir que la guerra no era el que podia haver estat, i va trobar la manera de fugir-ne. La família es va instal·lar a Bordeus, on el cap de família treballava al Consolat de la República. Allà Ferrater hi va aprendre idiomes, i sobretot una cosa: què volia dir, exactament, la paraula Cultura, no pas doncs només, ni principalment, Literatura, [...] Del món de la seva revolució i guerra de 1936 a 1939 n’informa Ferrater a In memoriam, el seu segon poema més llarg. En tornar de Bordeus i fins al 1947 en què va començar a instal·lar-se a Barcelona, Ferrater va rebre a Reus la influència d’Eduard Valentí i Fiol (1910-1971), [...] pare de l’Helena amb la qual dialoga el poeta al seu més llarg, i definitori, Poema inacabat. És per damunt de tot, la dona que Ferrater, per decisió personal, va decidir de mantenir com a punt de màxim interès de la seva vida moral sentimental; ni que ja tot s’hagués acabat feia anys. [...] Si la dedicació a la Literatura li va començar abans de la plena infantesa, sota la influència primera de la casa paterna, i a partir dels anys 40 hi afegeix la Filosofia, cap allà al 1945 s’interessa per la Matemàtica, i abans de 1950 per la Pintura. Després va venir la Poesia i finalment la Lingüística. Va ser, sempre, un pur intel·lectual. [...] Classes, deixebles, algun article, Lingüística. Són els quatre o cinc anys del Ferrater públic. L’abril de 1972 comença a redactar la seva gramàtica del català. El 27 d’aquell mes el troben mort per la seva pròpia mà, al seu pis de Sant Cugat, pisos del Bolet, a la Rambla Ribatallada. [...]
