29/05/2019

La gana de Cruyff

2 min
La gana de Cruyff

BarcelonaLa pregunta és: ha perdut gana de títols el Barça? No és fàcil de respondre, ja que aquest Barça de Messi ha sigut el que més ha guanyat en els últims 10 anys: 28 títols en total. Però què ha passat aquest any? Vegem-ho. Els futbolistes funcionen bé a nivell psicològic quan estan convençuts que fent el que saben fer tindran moltes opcions d’aconseguir el que es proposen (autoconfiança), quan gestionen moments difícils amb eficàcia (gestió de l’estrès), quan s’il·lusionen per aconseguir reptes apassionants (motivació) i quan se centren en allò que és rellevant (concentració), entre altres qüestions.

Cruyff ho sabia. Si l’equip tenia la gana (motivació a través d’un repte il·lusionant) de guanyar la Champions, tindria molta feina feta. Però no només hi ha la Champions, esclar. Les temporades del FC Barcelona són molt exigents des del punt de vista psicològic: guanyar-ho tot jugant bé. Però, sense voler, la ment vol descansar. Quan pot, després de molt d’esforç, tendeix a l’equilibri, a economitzar forces, sobretot si ja gairebé s’ha guanyat una Lliga exigent i tens a tocar la final de la Champions i la de Copa.

En el partit de tornada de la semifinal de Champions, gol als quatre minuts. Molta intensitat i exigència del Liverpool. Dificultats inesperades. ¿El Barça sabia què havia de fer? ¿Estaven previstes aquestes dificultats? ¿I la lliçó de Roma? Tot plegat sembla una combinació de mala gestió de dificultats, baixa autoconfiança davant situacions ¿inesperades? i falta de fam (o de motivació prou forta). El resultat és una derrota per 4-0. Final. No hi ha repte.

I encara calia jugar la resta de la temporada 18-19. I la fam? ¿On és aquest dipòsit de motivació que fa que el futbolista vulgui menjar-se el món superant mil dificultats? És molt difícil per a jugadors que ho han guanyat tot tenir prou “gana” (gràcies, Johan) per afrontar una final amb les màximes garanties. I més contra un València CF, que aquesta temporada no havia perdut contra el Barça, que sabia a què jugava (autoconfiança), havia superat grans dificultats (gestió de l’estrès), se centrava en el que és rellevant (concentració) i tenia una gran il·lusió (fam) per aconseguir aquest títol.

Tot influeix per als èxits esportius, esclar. Al Barça li ha faltat una bona gestió psicològica aquesta temporada. La motivació (de qualitat) és una de les variables psicològiques que cal gestionar. La gana, que deia Cruyff.

* David Peris del Campo és psicòleg expert en psicologia de l’esport

stats