Gaza a les escoles?
Si en algun lloc l’educació per a la pau té arrels i trajectòria és a Catalunya. Històricament, els i les professionals de l’educació han estat un dels gremis més compromesos amb la cooperació internacional, tant com a cooperants al terreny com a casa nostra. N’és una mostra la feina feta a les escoles amb els conflictes de Bòsnia i l’Iraq, que connecta amb la que s’està fent actualment amb Palestina.
Durant dècades, les entitats d’educació per a la justícia global hem donat suport als centres educatius en l’abordatge dels conflictes internacionals o de les desigualtats globals, i el resultat de tants esforços és que avui aquesta tasca, que nosaltres anomenem educació global, està perfectament recollida al vector 6 del currículum oficial: l’escola té ara l’obligació d’acompanyar la reflexió sobre aquests temes amb situacions d’aprenentatge per fomentar la ciutadania democràtica i la consciència crítica. D’on ve doncs el qüestionament d’aquesta feina, justament en aquest moment, i a què o a qui respon?
Sabem que el sistema educatiu català es troba en un moment complicat, després d’una dècada de caiguda sostinguda dels resultats acadèmics, amb un 35% dels infants en risc de pobresa o exclusió social i un de cada tres infants amb necessitats educatives especials. A aquesta realitat cal afegir-hi la DANA, els incendis, els atacs terroristes, els refugiats d’Ucraïna i el genocidi a Palestina. Cada vegada és més recurrent la demanda de materials pedagògics per abordar les múltiples crisis a què ens enfrontem.
El món entra a l’aula de mil maneres diferents i no tenir-ho en compte és precisament el que genera tensions, perquè la crisi dels sistemes educatius és també global. La pregunta no és doncs si cal parlar de Palestina, sinó com el sistema educatiu i la comunitat educativa assumeixen i incorporen el propòsit d’acollir tanta realitat i ajudar a comprendre-la, si pot ser guiats pel sentit de la justícia i la defensa dels drets humans arreu.
Parlar de Palestina a les escoles és obligat i tan polític com no fer-ho. Al juny a Berlín, a la conferència internacional de l’Academic Network on Global Education and Learning compartíem aquesta necessitat d’anar més enllà de la transmissió de coneixements, i d’ajudar les noves generacions a desenvolupar capacitats per comprendre, actuar i transformar un món complex. Sense detriment d’un bon aprenentatge de les matemàtiques i la lectoescriptura, Veronica Boix-Mansilla parlava de fomentar el pensament perspectiu: la capacitat d’entendre visions diverses del món, treballar l’empatia i l’educació emocional, i generar contextos en què sigui possible imaginar futurs diferents. En aquest moment històric, amb un genocidi retransmès en directe, tot sembla indicar que l’onada reaccionària s’escola a la comunitat educativa. Cal doncs que el sistema educatiu recuperi i potenciï la seva dimensió ètica i política, i no només perquè sigui necessari, sinó perquè és urgent reorientar el rumb d’aquest món que deixarem a les futures generacions.