Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’editorial de La Publicitat (22-II-1936), diari que llavors dirigia Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937). Avui fa vuitanta-cinc anys de les eleccions generals espanyoles que van donar el triomf al Front Popular. Feia setze mesos que el president Lluís Companys i els seus consellers eren a la presó condemnats per la proclama federalista del 6 d’octubre del 1934.
L’amnistia ha estat decretada. El Govern ha complert el primer punt del programa de la victòria. Cap altra qüestió era tan urgent com aquesta; la consciència ciutadana reclamava aquesta reparació inajornable; les famílies adolorides frisaven per recobrar els seus; la justícia ho exigia. Un dels aglutinants més actius de les coalicions esquerristes triomfants era l’amnistia; per aconseguir-la s’han mobilitzat centenars de milers de ciutadans; els resultats electorals no consentien interpretacions equívoques ni casuismes dilatoris; cl poble que havia triomfat volia tocar immediatament el premi de la seva victòria: la llibertat dels presos polítics. El Govern ha comprés la legitima impaciència popular i ha trobat el camí de la Justícia sense cap claudicació que pugui minvar la seva autoritat; els que podien oposar-s’hi, en nom d’un legalisme extemporani, han reconegut igualment la voluntat popular i han facilitat la iniciativa del Govern. Ha arribat l’hora anhelada de l’alliberament; a l’emoció de la lluita segueix l’emoció més profunda, més generosa, de les abraçades interminables; als clams de victòria, a les mirades adustes o receloses, segueixen els esclats de joia, les llàgrimes d’alegria. La pacificació dels esperits ha començat de debò; el mantell august de la República es torna maternal. [...] Nosaltres teníem una confiança absoluta que les aspiracions populars serien satisfetes ràpidament, i si havíem sabut esperar setze mesos, teníem prou serena energia per a esperar unes quantes hores sense abandonar-nos a excitacions que haurien de fer més difícils aquests primers moments de la restauració republicana. [...] La República restaurada reprèn el camí començat el 14 d’abril de 1931 amb un botí d’experiències que no la deixaran esgarriar. Quan vindrà l’hora dels esclats commovedors, de les aclamacions desbordants, hi serem tots els que hem lluitat per l’afranquiment de la República sense necessitat d’instigadors especials. Mentre esperem aquests moments recordem que l’honor i la fe en la República i en Catalunya ens imposen el respecte a la llei i als que la representen.
