Sovint es publiquen enquestes que pregunten a la població, o a col·lectius específics, quins són els temes que més li preocupen. Poques vegades ens sorprenen els resultats. Aquesta manca de sorpresa respon, bàsicament, a dos principis: el d’intensitat mediàtica i el de proximitat. El principi d’intensitat mediàtica diu que, com més cobertura rep un tema als mitjans, més rellevant el percebem. El principi de proximitat, per la seva banda, opera quan el problema afecta directament el nostre dia a dia o el d’algú proper a nosaltres.
L'última enquesta trimestral als economistes de Catalunya situava les infraestructures com el principal problema del país, seguit, en segon lloc, pel dèficit fiscal. Això ha generat alguns titulars, perquè les infraestructures han desbancat el dèficit fiscal, que sol ocupar-ne el podi. Aquest canvi correspon a la situació destapada arran del descarrilament de Gelida i de l’afectació a moltíssims ciutadans. Però, si ho mirem de prop, l’estat de les infraestructures és una conseqüència directa d’aquest dèficit fiscal, concretat en un dèficit d’inversió acumulada estimat en 3.000 milions d’euros només a Rodalies. En el fons, estem parlant del mateix problema.
Els economistes també destaquen, en tercera posició, el problema de l’accés a l’habitatge. En el Baròmetre d’Opinió Pública, en canvi, aquest tema es va situar com la principal preocupació per la ciutadania en les tres enquestes del 2025. Així doncs, hi ha diferències entre les enquestes adreçades a col·lectius específics, com els economistes, i les que es fan a la població general. Les primeres ofereixen una mirada especialitzada que identifica colls d’ampolla i possibles palanques de canvi per millorar el funcionament de l’economia. Les segones, en canvi, recullen una percepció més àmplia, en què pesen més els factors socials i immediats.
Queda per veure si en la primera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del 2026 es reflectirà la crisi de Rodalies. Potser, com em deia un usuari habitual, “ens han cuinat al bany maria i hem acabat acceptant-ho tot”. També pot ser que el tema ja quedi massa lluny i altres esdeveniments més recents li hagin passat al davant, com les conseqüències de la guerra amb l’Iran. El que sí que tenim assegurat és que l’accés a l’habitatge continuarà estant al podi de preocupacions. Malauradament, tant el dèficit fiscal, en qualsevol de les seves formes, com l’habitatge són problemes estructurals amb solucions complexes i a llarg termini.
Arribats aquí, cal preguntar-se: fins a quin punt serveixen les enquestes d’opinió? En principi, poden ajudar a establir prioritats polítiques, socials i econòmiques, tant per als governs com per als partits, que hi troben una base per construir discursos i propostes. Només els cal vigilar no confondre els símptomes amb les causes i acabar posant pedaços sense adreçar el problema de fons.
