Hi ha esperança per als EUA?
Elon Musk vol fundar un nou partit polític als Estats Units, un objectiu que ha posat de manifest el creixent descontentament amb l'actual sistema bipartidista. Una enquesta recent de la CNN ha revelat que el 63% dels estatunidencs donen suport a la idea d'un tercer partit, fent-se eco d'enquestes similars fetes el 2023 i el 2024.
Com era d'esperar, el suport va caure dràsticament quan es va preguntar als enquestats si donarien suport a un tercer partit liderat per Musk. Però la frustració amb el que el politòleg Lee Drutman denomina “el cercle viciós del bipartidisme” continua sent un poderós corrent subjacent en la política estatunidenca.
Mentre que el Partit Republicà ha estat apropiat i remodelat pel moviment MAGA (“Make America great again”) del president estatunidenc, Donald Trump, la protecció, promoció i renovació de la democràcia s'ha convertit en un àmbit en ràpid creixement. El Centre per a la Democràcia als Estats Units, creat per la Xarxa de Finançadors de la Democràcia, analitza dades públiques de més de 4.100 organitzacions sense ànim de lucre i 27.000 finançadors per identificar 70 “ecosistemes seleccionats” d'organitzacions que treballen en àrees específiques de reforma política democràtica, des del dret a vot fins a la formació de coalicions i la renovació institucional. A nivell de base, la Lliga Cívica Nacional ha identificat més d'11.000 organitzacions que actualment treballen per promoure el discurs democràtic als Estats Units.
Han sorgit nombrosos grups per contrarestar la polarització i reconstruir un centre en el qual demòcrates i republicans puguin unir-se i aconseguir resultats. Entre els nous participants en aquest camp hi ha American Policy Ventures, Americans Together, More Perfect Union i Keep Country First, que se sumen a organitzacions més antigues com No Labels, el Bipartisan Policy Center i Third Way.
Un altre grup d'organitzacions vol canviar qui arriba al Congrés des del principi, impulsant importants reformes electorals que permetin a més votants triar entre més candidats i partits. Alguns exemples són Open Primaries, Unite America, Veterans for All Voters i FairVote.
N’hi ha d’altres que es defineixen a si mateixos en termes de valors i principis, més que en funció d'una posició específica en l'espectre polític. Partners in Democracy, Forward Party i Leadership Now Project són exemples destacats de grups que busquen garantir que els sistemes i les institucions dels Estats Units funcionin per a tots els nord-americans en una nova era econòmica, política, social i tecnològica.
La dreta cristiana pot servir de model. Quan la Majoria Moral del reverend Jerry Falwell va irrompre en l'escena política estatunidenca a la dècada del 1970, els votants als quals representava es van mobilitzar per aconseguir resultats polítics en consonància amb els valors cristians. Si prou grups pro democràcia s'uneixen entorn d’una visió poderosa i creïble d'uns nous Estats Units, podrien atreure una cohort similar de “votants de valors” que busquin restablir un credo cívic secular.
La nova antologia d'assajos Out of many, one: writings on American universalism ofereix una exposició convincent d'aquest enfocament. Publicat per Catalyst for American Futures –una organització creada amb el propòsit de dotar un moviment patriòtic i pluralista amb els mitjans necessaris per defensar la democràcia liberal–, el llibre reuneix 27 col·laboradors (entre els quals em trobo) per reflexionar sobre els “valors universals i radicalment democràtics al cor del projecte estatunidenc”.
Els editors pretenen reviure l'universalisme estatunidenc, una tradició que es remunta a l'època de la Guerra de Secessió però que ha estat pràcticament absent del discurs polític recent. Ho defineixen com “un moviment que emfatitza la llibertat, els drets i les oportunitats universals”.
Avui dia el concepte troba poc suport en els dos extrems de l'espectre polític. A la dreta, els republicans del MAGA solen confondre'l amb el “globalisme”, l'antítesi dels “Estats Units Primer”. A l'esquerra, alguns crítics sostenen que apel·lar a ideals arrelats en els documents fundacionals de la nació esborra les experiències viscudes pels grups marginats.
Per contra, els autors d'Out of many reivindiquen l'universalisme com a element central de l'experiment estatunidenc. Per a l'organitzadora Ilyse Hogue, “centrar-nos en els valors que ens connecten” ens empoderarà per combatre la tirania, “transformar la nostra economia política” i “renovar el nostre contracte social”.
Aquest patriotisme renovat es basa en un enfocament de “tant/com”. Theodore Roosevelt Johnson III, veterà de l'exèrcit –l'avi del qual va ser batejat amb el nom del primer president estatunidenc que va rebre un negre a la Casa Blanca–, reflexiona sobre el fet de jurar defensar un país que defensa i traeix alhora els seus ideals universalistes. Recorda com, a la Primera Guerra Mundial, als regiments negres de Harlem se'ls va negar el dret a combatre sota la bandera estatunidenca i, en el seu lloc, van haver de servir sota comandament francès. “Perquè l'experiment estatunidenc tingui èxit –escriu– es necessita un poble que pugui mantenir units l'orgull i la vergonya”.
La meva contribució també posa en relleu la naturalesa de “tant/com” de l'universalisme. Considero que, de cara al 2026, hauríem de començar almenys el procés d'actualització del nostre lema nacional, de E pluribus unum (“De molts, un”) a Plures et unum (“Molts i un”).
Molts dels assajos procedeixen de veus de la generació mil·lennial i de la generació Z –representants d'uns Estats Units cada cop més diversos—. Hannah Koizumi i Hugh Jones, codirectors de l'organització sense ànim de lucre Civic Attention, insten la seva generació –criada “en una era d'internet que fomenta la indignació, el nihilisme i el tribalisme”– a abraçar “tant la foscor com la llum de la història estatunidenca” i a ser “guardians de la renovació en lloc de guardians d'un greuge viral”.
Un tema important que recorre el llibre és la profunda creença en el triomf final de la unitat sobre la divisió –no una uniformitat imposada que pretengui esborrar les nostres diferències, sinó una visió compartida dels Estats Units com una democràcia constitucional que s'esforça per complir amb la promesa de llibertat, igualtat i justícia per a tots–. Els Estats Units ancorats en valors universals en els quals tants de nosaltres continuem creient no han mort. Només estan pensant com lluitar.
Copyright Project Syndicate
