Cartes al Director 29/8/2015
Escalfant motors
Ha començat el compte enrere per arribar al 27-S. S’han superat molts obstacles i ningú es pensava que arribaríem tan lluny. Aquest dia tindrem una oportunitat única que no podem deixar escapar, no ens podem permetre quedar-nos a casa i buscar excuses de mal pagador.
Cal pensar en els familiars i amics que no hi són, en les il·lusions perdudes amb el pas dels anys, en els nostres fills i en moltes, moltíssimes coses més. Ens cal mirar amb esperança i optimisme cap a un nou futur. Vivim un moment dolç i, com diu el Sr. Martí Anglada, no podem deixar que ens esclati a les mans. No en tinguem cap dubte: ens en sortirem!
NÚRIA TAULATS ROMANS, GIRONA
El futur a Catalunya
El que més percebo dels partits unionistes són missatges catastrofistes, sense que ofereixin propostes creïbles i sensates sobre els avantatges de continuar a Espanya. Quins projectes tenen per a Catalunya? Quines propostes tenen respecte de la nostra llengua i cultura? Com pensen fer disminuir el dèficit fiscal que tenim tant amb Espanya com amb la UE?
Els partits unionistes haurien fer propostes compatibles amb el que volen la gran majoria dels catalans, que ja s’han expressat a bastament en les multitudinàries manifestacions dels últims anys. Davant del 27-S, cadascú haurà d’escollir entre seguir com ara (unionisme) o marxar (independència). No hi ha cap camí del mig. A Espanya no el volen.
JORDI BUFURULL GALLEGO, CASTELLTERÇOL
Avis indefensos
Un nou cas d’un avi estafat. Ara a Olot. I, enmig de la història, l’interès material d’ella (més jove), que havia establert una relació amb ell pels seus diners. Això passa molt sovint i, de tant en tant, surt a la televisió.
Quan hi haurà una llei que defensi aquest col·lectiu tan vulnerable? Quan hi haurà un protocol hospitalari per saber si un avi ha sigut maltractat o ha caigut sol? Quan es produirà una sentència ferma d’un jutge contra els cuidadors que se n’aprofiten o no en tenen cura? Quan rebran els avis la mateixa atenció que les institucions dediquen a altres col·lectius?
No demano diners ni subvencions, només que es tinguin en consideració aquestes persones, que han arribat a la vellesa amb dignitat i molts esforços. Haurien de ser defensats pels que, també algun dia, arribarem a vells.
CARME PEREIRA TRESCENTS, PUIGCERDÀ
Destruir el patrimoni
Cada dia hi ha notícies sobre grups fonamentalistes que decideixen destruir monuments que formen part del patrimoni mundial.
El 2010 vaig viatjar a Síria, uns mesos abans que esclatés la guerra civil. El patrimoni històric sirià era immens: no només a Palmira, sinó també a Damasc, amb la Gran Mesquita dels Omeies o la tomba de Sant Joan Baptista; la ciutat de Homs, la ciutat aramea de Maalula, la ciutat romana de Bosrà...
Al llarg de la història, el llegat del poble àrab ha sigut innegable: dominaven la ciència, la botànica, la medicina, l’agricultura, l’artesania... Els radicals que destrueixen aquest llegat neguen la seva identitat i la dels seus avantpassats.
RAMON MASAGUÉ ARRIBAS, BARCELONA
L’IVA cultural
El nivell cultural d’un país depèn, entre altres factors, de la importància que es dóna a la cultura i els recursos que s’hi destinen; és a dir, de la partida pressupostària i el tractament fiscal que el govern de torn decideix aplicar-hi.
La ciutadania d’un país culte gaudeix d’una ment molt més predisposada a pensar, a analitzar i a ser crítica amb la realitat que l’envolta. En aquest sentit, és fàcil deduir que si la cultura no es fomenta és perquè, en el fons, l’objectiu és que la gent pensi el mínim possible, amb tot el que això comporta.
Aquest és el motiu pel qual l’IVA cultural es manté al nivell actual: el 21%. No es tracta només d’una qüestió recaptatòria, les raons van molt més enllà. En aquest cas, em ve a la memòria aquella frase de Voltaire: “Qualsevol que condemni el teatre és un enemic del seu país”.
JAUME FARRÉS BOADA, OLESA DE MONTSERRAT
Mesures socials al Camp Nou
En relació a la carta de Rosó Castellsagués titulada “Desengany culer” (20/08/2015), lamentem el seu desencís, però en nom del FC Barcelona volem donar a conèixer els motius pels quals en el partit de tornada de la Supercopa del 17 d’agost tothom que accedia a l’Estadi havia de fer-ho amb entrada.
El partit no estava inclòs en l’abonament del Camp Nou, és a dir, socis i no socis havien d’adquirir localitat. Per això el partit també estava exempt de l’aplicació de les mesures socials habituals dels partits a l’estadi. Em refereixo als productes per afavorir l’assistència de socis menors d’edat al Camp Nou: el programa Fem Família, el Passaport Infantil i les invitacions infantils, que es tornaran a activar amb les competicions oficials.
En compliment de la normativa vigent, al partit de la Supercopa qualsevol persona que entrés a l’estadi, sense excepció, havia de fer-ho amb una entrada que garantís les cobertures legals. Aquesta mesura no respon a cap voluntat recaptatòria, sinó a una qüestió de responsabilitat i seguretat.
Lamentem les molèsties i el malestar causat, i més quan el FC Barcelona ha demostrat la seva sensibilitat amb les necessitats dels seus socis i aficionats, especialment de les famílies.
PERE JANSÀ, DIR. ÀREA SOCIAL DEL FC BARCELONA
Incerteses
A les eleccions del 27-S s’hi presenta una candidatura, Junts pel Sí, que sembla que només porti un punt al programa: aconseguir la independència de Catalunya. Però no queda clar com pensen aconseguir un fita tan important com aquesta.
El que és segur és que, si aquesta candidatura guanya, haurà de governar. I com ho faran? Què decidiran sobre BCN World? O sobre el consorci sanitari de Lleida? ¿Continuaran les privatitzacions a la sanitat? ¿Aprovaran la renda mínima garantida? No crec que Romeva, Mas o Junqueras pensin el mateix sobre aquests temes o altres, per no parlar de tota la llista de coneguts i conegudes que formen part de la candidatura però que, en molts casos, no sabem què pensen.
Crec que les incerteses són massa grans. No dubto que la situació a Catalunya demani un canvi en la relació amb l’Estat, un canvi que s’ha de decidir entre tota la ciutadania, però també és evident que vivim una situació d’emergència social i Catalunya no pot quedar al marge de l’onada de canvi que va començar a les últimes eleccions municipals.
JAUME ROVIRA I MARSAL, BARCELONA