Insults de Musk, medalla per a Sánchez
Els insults d’Elon Musk a Pedro Sánchez volen dir que a la Moncloa hi ha algú que està fent hàbilment la seva feina. Que el primer ministre d’un país que actualment no forma part del G-20 i que no estaria entre els primers d’allò que ara s'anomena “potències mitjanes” sàpiga picar Trump i Musk no és menor.
El president dels Estats Units recorda sovint que Espanya no vol destinar el 5% del PIB a defensa, i Musk li ha dit a Sánchez “feixista totalitari” (valgui la redundància, que dona una idea de la seva cultura política).
El resultat és que Sánchez, acorralat per la justícia espanyola pels casos de corrupció de col·laboradors estrets, i contra les cordes a cada votació decisiva al Congrés, s’ha fet un lloc en la conversa pública internacional. Quan amenaces els totpoderosos propietaris de les tecnològiques o anuncies la regularització d’immigrants en plenes batudes de l’ICE, estàs provocant un enemic que no tolera que un mosquit de la decadent Europa li porti la contrària. I així ha sigut. Quan el Dr. No et diu tirà i traïdor et situa al cantó correcte, perquè, en política, com a la vida, els adversaris et defineixen, i els enemics encara més.
Queda pendent el debat sobre com impedir, a la pràctica, l’accés dels menors a les plataformes. Els clams de X o de Telegram sobre unes “regulacions perilloses que amenacen les vostres llibertats a internet” són arguments carregats de cinisme. Les plataformes ho saben tot de nosaltres, viuen de les nostres dades, condueixen la conversa a base d’algoritmes interessats, “imposen l’imperatiu de comunicar-se, que no deixa de ser un mitjà molt eficient per al control” (Byung-Chul Han) i s'han carregat l’atenció i la concentració. És la batalla pel poder amb els atributs tecnològics del segle XXI.