Telegram envia un missatge massiu contra Sánchez: "Amenacen les vostres llibertats a internet"

Brussel·les / BarcelonaDesprés de les acusacions de "tirà" i "traïdor" del propietari de X, Elon Musk, contra el president espanyol, Pedro Sánchez, per voler limitar l'edat d'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys i fer "penalment responsables" els directius de les plataformes que cometin infraccions en l'àmbit digital, ara ha estat el propietari de la xarxa Telegram, el rus Pàvel Dúrov, qui ha enviat un missatge massiu mitjançant aquesta xarxa contra la "perillositat" de la mesura. "El govern de Pedro Sánchez està impulsant noves regulacions perilloses que amenacen les vostres llibertats a internet", ha afirmat. De fet, Durov alerta que, a parer seu, aquests canvis "podrien convertir Espanya en un Estat de vigilància sota el pretext de protecció”.

Seguidament, Durov exposa els quatre motius pels quals considera que les mesures anunciades aquest dimarts per Sánchez són "un senyal d'alarma vermella per a la llibertat d'expressió i la privadesa". Entre els motius hi ha que per prohibir l'entrada als menors les xarxes hauran de "rastrejar" la identitat dels usuaris, o que perseguir el material “il·legal, odiós o perjudicial” pot fer que els directius de les plataformes puguin "anar a la presó". El missatge de Durov acaba amb la següent crida: "Manteniu-vos vigilants, Espanya. Exigiu transparència i lluiteu pels vostres drets. Compartiu això àmpliament abans que sigui tard".

Fonts del govern espanyol han denunciat l’ús “sense restriccions” fet per Dúrov per enviar “diverses mentides i atacs il·legítims” contra l’executiu de forma massiva als espanyols, i han subratllat que aquests fets evidencien “la urgent necessitat de regular les xarxes socials”. “Els espanyols no podem viure en un món en què tecno-oligarques estrangers poden inundar els nostres telèfons amb propaganda tant com vulguin només perquè el govern ha anunciat mesures per protegir els menors i fer-los complir la llei”, afirmen. De fet, per la seva part, el mateix Sánchez ha publicat una resposta a la xarxa social X parafrasejant El Quixot: "Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos".

Des de la Moncloa han acusat Dúrov d’omplir la seva xarxa social amb mentides per “erosionar la confiança” en les institucions, i han assenyalat que el fundador de Telegram està sent investigat per la seva possible responsabilitat en delictes greus, ja que la seva plataforma “ha incomplert de forma reiterada” les seves obligacions de control. “Dúrov ha dissenyat deliberadament una arquitectura de mínima moderació que ha convertit Telegram en un espai recurrent per a activitats criminals documentades, com ara xarxes d'abús sexual infantil i tràfic de drogues, amb casos investigats a països com França, Corea del Sud o Espanya”, han assegurat les mateixes fonts, que han afegit que “no són episodis aïllats” i que es necessita “una resposta reguladora i coordinada” per fer-hi front.

La UE es distancia

Hores abans, també la Unió Europea ha avisat que un dels punts inclosos en la proposta del govern espanyol és "inviable". En concret, el que fa referència a fer "penalment responsables" els directius de les plataformes quan es detectin infraccions comeses als espais digitals dels quals són propietaris. La Comissió Europea, que no vol valorar la proposta del govern espanyol en el seu conjunt, ha subratllat que no és possible que els estats membres puguin anar més enllà del marc establert per la llei europea de serveis digitals (DSA, per les sigles en anglès) i imposar "mesures o obligacions addicionals" a les grans plataformes i als seus directius.

A hores d'ara, la potestat de fixar una edat mínima d'accés a les xarxes és competència exclusiva dels estats membres, però el control del compliment per part de les plataformes i les decisions que se'n puguin derivar corresponen a la Comissió Europea. En aquest sentit, el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier, ha explicat aquest dimecres que la normativa comuna vigent busca un "efecte harmonitzador" en la protecció dels menors i centra el retiment de comptes en les companyies, no en les persones físiques. "Prendre mesures o posar obligacions addicionals a les plataformes és clarament inviable", ha afirmat. I ha afegit: "No volem protegir només els menors a Espanya, volem protegir tothom a Europa".

La Unió Europea ha anat incrementant el control sobre l'ús de les xarxes socials durant els últims anys, sobretot pel que fa als menors d'edat. Amb la DSA a la mà, Brussel·les ja ha obert diverses investigacions i ha aplicat diverses multes a gegants tecnològics com Meta, X, Google o, entre d'altres, TikTok. Tot i això, la Comissió Europea encara no s'ha plantejat limitar l'accés a les xarxes socials als menors de 18 o 16 anys.

A més d'anunciar que treballarà per elevar als 16 anys l'edat a partir de la qual un jove es pot registrar a una xarxa social i per fer responsables "penalment" els directius de les plataformes, aquest dimarts Sánchez va assegurar que també vol tipificar com a delicte la manipulació dels algoritmes que faciliti l'amplificació deliberada de continguts il·legals i l'alteració del funcionament de sistemes automatitzats de processament de dades, així com crear un sistema de rastreig, quantificació i traçabilitat que permeti establir una "petjada d'odi i polarització" i abordar de bracet amb la Fiscalia les "vies per investigar infraccions legals de Grok, TikTok i Instagram". 

Sobre la proposta específica del govern espanyol, Regnier ha indicat que Brussel·les no pot valorar si és o no compatible amb la DSA, perquè de moment no hi ha un text legislatiu per analitzar. "No hi ha un projecte de llei. Si [en el seu moment] n'hi ha, probablement, haurà de ser notificada a la Comissió Europea i aleshores l'estudiarem", ha afegit. El dia anterior, de fet, Regnier ja va aplaudir que Espanya "s'uneixi al club" de països europeus que ja treballen per prohibir l'accés a xarxes socials de menors de 16 anys, com ara França, Dinamarca, Grècia o Àustria.

Amb tot, Regnier ha defensat que "no hi ha necessitat de trepitjar el terreny a la DSA", i que qualsevol iniciativa que posin en marxa els estats europeus en aquesta matèria ha d'encaixar dins dels límits que fixa la normativa vigent. "Un CEO és responsable del que puc posar en línia? És molt difícil. Per aquesta raó, precisament, la DSA no fa investigacions penals. No ataquem individus, ens centrem en les plataformes", ha defensat Regnier, per insistir després que si un directiu "promou algorítmicament un partit polític o redueix la visibilitat d'altres," no n'és el responsable.