El fundador de Telegram envia un missatge massiu contra Sánchez pel veto a l'accés dels menors a les xarxes

Brussel·les / BarcelonaDesprés de les acusacions de "tirà" i "traïdor" del propietari de X, Elon Musk, contra el govern espanyol per voler limitar l'edat d'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys, ara ha estat el propietari de Telegram, el rus Pàvel Dúrov, qui ha enviat un missatge massiu mitjançant aquesta xarxa en què ha carregat directament contra el president espanyol. "El govern de Pedro Sánchez està impulsant noves regulacions perilloses que amenacen les vostres llibertats a internet", ha afirmat. A parer seu, aquests canvis "podrien convertir Espanya en un estat de vigilància sota el pretext de la protecció". Per la seva banda, el mateix Sánchez ha respost a l'atac amb una publicació a la xarxa social X parafrasejant el Quixot: "Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos".

En un missatge enviat poc abans de les 18 hores, des del seu perfil verificat i a través d'una llista de difusió que ha arribat a milions d'usuaris amb dispositius configurats a Espanya, Dúrov ha assegurat que les mesures anunciades per Sánchez –entre les quals hi ha l'exigència de responsabilitats penals als directius d'aquelles plataformes socials en què es documenti la comissió de delictes greus– són "un senyal d'alerta roja per a la llibertat d'expressió i la privadesa": "No són salvaguardes, són passos cap al control total", ha assegurat.

El fundador de Telegram ha assenyalat que per prohibir l'entrada als menors a les xarxes hauran de "rastrejar" la identitat dels usuaris, o que el fet de perseguir el material “il·legal, odiós o perjudicial” pot fer que els directius de les plataformes puguin "anar a la presó". El missatge de Dúrov acaba amb la següent crida: "Manteniu-vos vigilants, Espanya. Exigiu transparència i lluiteu pels vostres drets".

"Mentides i atacs il·legítims"

Fonts del govern espanyol han denunciat l’ús “sense restriccions” fet per Dúrov de la seva xarxa social per enviar “diverses mentides i atacs il·legítims” contra l’executiu de forma massiva als espanyols, i han subratllat que aquests fets evidencien “la urgent necessitat de regular les xarxes socials”. “Els espanyols no podem viure en un món en què tecnooligarques estrangers poden inundar els nostres telèfons amb propaganda tant com vulguin només perquè el govern ha anunciat mesures per protegir els menors i fer-los complir la llei”, afirmen.

En aquest sentit, les mateixes fonts han defensat que fixar una edat mínima per utilitzar les xarxes socials servirà per "preservar la integritat" dels menors, com ja es fa amb els límits al consum d'alcohol o de conducció als menors. Ho justifiquen amb dos elements: la salut mental –un 20% dels joves diuen que estan connectats a dispositius de forma permanent– i la prevenció i resposta contra abusos i deep fakes. "Les denúncies per abusos sexuals digitals a menors han augmentat un 13% en només dos anys", han remarcat.

L'executiu també vol tipificar com a delicte la manipulació dels algoritmes que faciliti l'amplificació deliberada de continguts il·legals i l'alteració del funcionament de sistemes automatitzats de processament de dades, així com crear un sistema de rastreig, quantificació i traçabilitat que permeti establir una "petjada d'odi i polarització" i abordar de bracet amb la Fiscalia les "vies per investigar infraccions legals de Grok, TikTok i Instagram". 

Des de la Moncloa han acusat Dúrov d’omplir la seva xarxa social amb mentides per “erosionar la confiança” en les institucions, i han assenyalat que el fundador de Telegram és investigat per la seva possible responsabilitat en delictes greus, ja que la seva plataforma “ha incomplert de forma reiterada” les seves obligacions de control.

“Dúrov ha dissenyat deliberadament una arquitectura de mínima moderació que ha convertit Telegram en un espai recurrent per a activitats criminals documentades, com xarxes d'abús sexual infantil i tràfic de drogues, amb investigacions a països com França i Corea del Sud”, han dit. "No és casual que el seu fundador fos imputat a França el 2024 per delictes vinculats a la difusió d'aquest tipus de continguts", han afirmat des de l'executiu espanyol, i han afegit que es necessita “una resposta reguladora i coordinada”.

La UE es distancia

Hores abans, també la Unió Europea ha avisat que un dels punts inclosos en la proposta del govern espanyol és "inviable". En concret, el que fa referència a fer "penalment responsables" els directius de les plataformes quan es detectin infraccions comeses als espais digitals dels quals són propietaris. La Comissió Europea, que no vol valorar la proposta del govern espanyol en el seu conjunt, ha subratllat que no és possible que els estats membres puguin anar més enllà del marc establert per la llei europea de serveis digitals (DSA, per les sigles en anglès) i imposar "mesures o obligacions addicionals" a les grans plataformes i als seus directius.

A hores d'ara, la potestat de fixar una edat mínima d'accés a les xarxes és competència exclusiva dels estats, però el control del compliment per part de les plataformes correspon a la Comissió Europea. "Prendre mesures o posar obligacions addicionals a les plataformes és clarament inviable", ha afirmat el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier. I ha afegit: "No volem protegir només els menors a Espanya, volem protegir tothom a Europa". Si bé la Unió Europea ha anat incrementant el control sobre l'ús de les xarxes socials durant els últims anys –Brussel·les ja ha obert diverses investigacions i ha aplicat diverses multes a gegants tecnològics com Meta, X, Google i, entre d'altres, TikTok–, encara no s'ha plantejat limitar l'accés a les xarxes als menors de 18 o 16 anys.

Amb tot, Regnier ha defensat que "no hi ha necessitat de trepitjar el terreny a la DSA", i que qualsevol iniciativa que posin en marxa els estats en aquesta matèria ha d'encaixar dins dels límits que fixa la normativa vigent. "¿Un CEO és responsable del que puc posar en línia? És molt difícil. Per aquesta raó, la DSA no fa investigacions penals", ha defensat, per després insistir que si un directiu "promou algorítmicament un partit polític o redueix la visibilitat d'altres", no n'és el responsable.