Isabel Roig: "Barcelona no és de disseny: té un bon disseny"

Com a directora general de Barcelona Centre de Disseny (BCD), Isabel Roig intenta posar en contacte dissenyadors i empreses i ajudar les companyies a veure el disseny com una oportunitat per ser més competitives, exportar millor i, en definitiva, diferenciar-se dels seus competidors. Ara la iniciativa €Design intenta mesurar l'impacte real del disseny a nivell macroeconòmic per convèncer els governs que han d'invertir en aquest sector. Però un altre dels objectius del BCD és promoure la marca Barcelona, que, segons diu, ja està molt ben posicionada internacionalment. Per això organitzen festivals de disseny i gires per a turistes pels punts més emblemàtics de la ciutat.

Com es pot convertir el disseny en un negoci?

És una eina imprescindible per a les empreses. Per diferenciar-se i competir al mercat mundial. Totes les empreses el poden fer servir per vendre millor, ser més competitives.

Què té el disseny de Barcelona que atreu la gent de fora?

Tenim una sèrie de connotacions positives. Hi ha una part de Mediterrani, amb valors de la nostra cultura, i té fama de ser innovadora. Els colors, les textures de la ciutat, es reflecteixen en el nostre disseny. I això a fora s'aprecia. La marca Barcelona està molt ben posicionada al món en molts aspectes i aquest segell dóna un reconeixement.

Les empreses ho aprofiten?

N'hi ha moltes que sí. Ja són un 8% les que la fan servir al nom comercial i el percentatge està augmentant. Moltes ho veuen com una garantia de cara a l'estranger, perquè té molt bona imatge.

¿Es té en compte l'impacte del disseny en l'economia?

És una part de la nostra batalla. Volem mesurar l'impacte del disseny en el PIB perquè les futures decisions d'inversió pública ho tinguin en compte a nivell macroeconòmic, perquè és un creador de riquesa molt important.

I en l'àmbit empresarial?

Avui en dia és estrany que una empresa et digui que no necessita disseny. Però sí que és veritat que estem en una fase d'aprenentatge, perquè és una disciplina relativament nova. Les petites i mitjanes empreses s'han posat molt les piles i hi ha grans exemples de companyies que han fet una inversió importantíssima en disseny i han fet els canvis relativament ràpid, perquè han sabut detectar l'oportunitat.

¿Un mal disseny pot arruïnar una bona idea?

Sí, sens dubte, igual que una mala estratègia de màrqueting. Per exemple un producte molt tecnològic, com un telèfon, si no està ben dissenyat pot ser que ningú l'entengui. Ningú es compra un iPhone per la tecnologia. Això es dóna per suposat. Te'l compres per la usabilitat i perquè està ben dissenyat i aporta uns valors socials.

Però també hi ha un cert rebuig social als productes "de disseny".

Ens queda molta pedagogia per fer. El terme disseny s'ha fet servir de vegades de manera incorrecta, sobretot al nostre país. Els productes no són de disseny, igual que els ponts no són d'enginyeria o les cases no són d'arquitectura. Quan diem "de disseny", en principi volem dir que està ben dissenyat. I això de vegades s'ha associat amb un producte car o no tan bo. Hem d'entendre que tot el que toquem està més ben o més mal dissenyat. Per tant, al final un bon disseny millora la qualitat de vida de les persones. Tots hem tingut un producte que no hem sabut fer servir. Això vol dir que el disseny no estava ben pensat.

¿Estem convertint Barcelona en un parc temàtic del disseny?

No. Barcelona és una ciutat que té un bon disseny, però no és una ciutat "de disseny". No en aquest sentit pejoratiu. Té un mobiliari urbà interessant, uns bars amb bon interiorisme, bons dissenyadors. I s'hi respira creativitat. Res de tot això és dolent, ben al contrari. Un bon disseny no és només una excusa per vendre més car. Un bon disseny ens fa la vida més fàcil i ens ajuda a resoldre els grans reptes que afrontem com a societat.

Per exemple?

Doncs donant resposta a noves necessitats. Com les de la gent gran. L'envelliment progressiu de la població demana productes i serveis adequats. Aquí hi ha una part d'oportunitat de negoci i també hi ha implicacions socials. No és el mateix un mòbil per a una persona jove que per a una de gran.