Ja tens els teus dispositius en català?

1. La setmana passada vaig assistir a les jornades sobre l’estat de la llengua catalana a la Catalanofonia. Van ser dues intenses sessions d’anàlisi per fer la fotografia de la realitat lingüística als Països Catalans des de diferents punts de vista. A l’IEC s’hi van sentir tants coneixements com laments. Rigor i basarda van anar de bracet en moltes de les intervencions. Per això, quan va aparèixer Albert Cuesta per parlar de “l'oportunitat de la intel·ligència artificial” i va dir, d’entrada, que ell era optimista, a tots els assistents se’ns van posar les orelles dretes. En Cuesta és, a banda del periodista més ben informat del sector, una mosca collonera. Per dir-ho més finament, un tossut que ja va aconseguir, fa una pila d’anys, que tinguéssim Twitter en català i que, aquesta mateixa setmana, Seat i Cupra hagin anunciat que a partir de 2026 hi haurà dos cotxes –el Raval i el Born– que incorporaran el català als seus menús d’infoentreteniment. Un petit pas per a la llengua, però ben significatiu, després de nou anys de lluita d’en Cuesta, els primers sis dels quals lliurant la batalla en solitari. Tocar la pera a les empreses d’aquí o a les de Silicon Valley, amb criteri, argumentació i persistència, al final té premi. Quan la política no s’hi posa, per empastifar-ho tot, les plataformes globals i les grans empreses no tenen més remei que cedir a la lògica lingüística i social.

2. El periodista que tenim la sort de llegir a l’ARA des de fa quinze anys va fer una panoràmica inicial de la situació digital del català, tenint en compte que és la novena llengua de la Unió Europea per nombre de parlants –uns 10 milions–. Doncs bé, si el català és la setanta-cinquena llengua més parlada al món, està entre les vint primeres en l’ús a les xarxes. En aquest sentit, estem millor a les pantalletes que al carrer. Ja ho va dir Rajoy: “Los catalanes hacen cosas”, i en aquest sector hem tingut gent amb empenta i iniciativa que n’han fetes moltes. Per exemple, després de l’anglès i l’alemany, la tercera Wikipedia registrada al món va ser en català. El domini .cat, que ja fa vint anys que funciona, marca la pauta en els dominis d’internet que no són de país sinó que es defineixen per llengua i cultura. Però les dades optimistes no se cenyeixen només a la història. Aquest mateix mes i sense gens de publicitat s’ha aconseguit una fita que semblava llunyana. Meta ha començat a parlar en català. Des del 2 de desembre podem interpel·lar la IA de WhatsApp en català. Tot ha anat molt ràpid des que, al novembre, la IA de Google va començar a funcionar en català. No només l’entenia, sinó que ja l’escrivia. Zuckerberg i companyia no han actuat, però, perquè siguin sensibles al català, ni per pressions de cap mena. Actuen en funció de l’ús i per l’efecte arrossegament en la llarga cua de llengües no hegemòniques en la qual estem instal·lats. L’èxit i la necessitat, doncs, depenen de nosaltres.

3. Per exemple... A les llars catalanes es calcula que hi ha 25 milions de dispositius personals, entre telèfons mòbils, ordinadors i tauletes. Doncs només 5 milions, de tots aquests aparells, els tenim configurats en català. Aquesta és la dada que veuen les empreses tecnològiques sobre la veritat lingüística al principat. Per això és important que els configurem en la nostra llengua. Per posar-ho fàcil, la campanya Configura els dispositius en català –que té al darrere Accent Obert, Plataforma per la Llengua, Òmnium i Softcatalà– ens facilita unes instruccions en vídeo per tal que fem el canvi de llengua d’una manera fàcil i còmoda. Ho podeu trobar a Configura.cat. Si me n’he sortit jo, que vaig caure al costat dolent de l’esquerda digital, ho pot aconseguir qualsevol. Us ho prometo. Val la pena.