04/12/2019

El TJUE i la investidura

3 min
Junqueras.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anunciat que el 19 de desembre es farà pública la decisió sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem (TS) sobre la immunitat d'Oriol Junqueras: s'ha de considerar si va adquirir la condició de diputat europeu i, en funció d'això i de la seva situació processal després de la sentència del 14 de novembre, s'ha de determinar el contingut i l'abast de la immunitat parlamentària de què seria portador.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fins que no es conegui la decisió del TJUE és inimaginable que es produeixi la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. És una més de les conseqüències d'haver rebutjat la investidura possible al juliol. La qüestió prejudicial la va plantejar el TS l'1 de juliol. Pedro Sánchez no podia desconèixer que, a més de la sentència del TS sobre el Procés, hauria de comptar amb la decisió del TJUE sobre aquesta qüestió.

I aquesta decisió pot tenir una incidència extraordinària en l'agenda política espanyola. Incidència que pot expressar-se en direccions diferents i fins i tot contradictòries, segons quin sigui el contingut de la decisió, que pot ser un dels tres següents:

Primer. Considerar que Oriol Junqueras no és membre del Parlament Europeu perquè no ha pogut prometre o jurar la Constitució. En aquest cas, no només desapareixeria l'única ombra que plana sobre la fermesa de la sentència del TS, que l'ha condemnat per delicte de sedició, sinó que a més aquesta resolució deixaria fora del Parlament Europeu Carles Puigdemont i Toni Comín.

Segon. Considerar, d'acord amb la recomanació de l'advocat general, que Oriol Junqueras és membre del Parlament Europeu des de la seva proclamació com a candidat electe, però que, atès que ja ha estat condemnat pel TS, no té immunitat. En aquest cas, la situació d'Oriol Junqueras seguiria sent la mateixa que té en aquest moment, però la de Carles Puigdemont i Toni Comín es veuria modificada, ja que, al tenir la condició de membres del Parlament Europeu i no estar condemnats, sí que tindrien immunitat i no podrien ser detinguts ni processats sense autorització prèvia del Parlament.

Tercer. Considerar que Oriol Junqueras era portador d'immunitat des del moment en què va ser proclamat candidat electe i que, en conseqüència, el TS va dictar sentència contra ell tot i que no podia fer-ho, ja que hauria d'haver suspès el judici, sol·licitat el suplicatori al Parlament Europeu i esperat la seva resposta per dictar sentència.

La tercera de les possibilitats suposaria un terratrèmol de magnitud immensa. La sentència del Procés seria nul·la de ple dret pel que fa a Oriol Junqueras. Quedaria en llibertat i reintegrat en tots els seus drets, com si el judici no s'hagués produït contra ell.

La segona de les possibilitats suposaria també un terratrèmol de magnitud considerable, encara que menor que amb la tercera. Qui va ser president de la Generalitat disposaria d'immunitat i podria, en conseqüència, entrar i sortir lliurement d'Espanya, incorporar-se al Parlament Europeu i fins i tot concórrer com a candidat a la presidència de la Generalitat en unes pròximes eleccions parlamentàries a Catalunya.

Atès que el TS ha mantingut l'ordre de detenció de Carles Puigdemont en territori de l'Estat després de la seva proclamació com a diputat electe al Parlament Europeu i ha reactivat l'ordre de detenció i entrega europea, l'expresident hauria vist vulnerat el seu dret a la llibertat personal (art. 17 CE) i el seu dret al sufragi passiu (art. 23 CE) a partir d'aquella data. En aquestes circumstàncies, el TS hauria perdut la "imparcialitat" necessària per demanar el suplicatori amb la finalitat de procedir contra ell.

Oriol Junqueras estaria condemnat i Carles Puigdemont estaria en llibertat. Havent d'haver estat diputats europeus des del mateix moment, un no hauria tingut immunitat i l'altre sí. El condemnat, a més, seria l'exvicepresident, mentre que el que estaria en llibertat seria l'expresident, amb la qual cosa es vulneraria el principi de legitimitat democràtica tal com es projecta en la composició del poder executiu en el sistema parlamentari que es preveu a la Constitució i els Estatuts d'Autonomia.

Crec que és fàcil d'entendre per què no es resoldrà la incògnita de la investidura fins que no es resolgui la incògnita de la decisió del TJUE, el 19 de desembre.

stats