Joan Crexells era una gran esperança (1926)
Peces històriques
De l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897 - 1981) a La Publicitat (22-XII-1926) arran del traspàs de Joan Crexells (Barcelona, 1896 - 1926). Era un jove format segons el cànon del Noucentisme il·lustrat: filosofia, dret, grec, estadística, economia. Havia aprofundit i ampliat estudis a Alemanya i a Anglaterra. La seva mort prematura va escapçar, doncs, una de les carreres intel·lectuals més brillants i admirables de la seva generació. Avui s’escau el 130è aniversari del naixement de Crexells.
Hem perdut, amb la mort de Joan Crexells, la nostra més gran esperança. Era el més bo, el més savi, el més complet, la naturalesa d’home més rica que respirava l’aire de Catalunya. Aquesta vegada el destí ha tirat dret i ens ha robat un tros de la nostra ànima. Era un d’aquells homes que us fan enveja. Per mi era l’home que havia fet el viatge de l’alta cultura i ens n’havia començat tot just de donar els tresors de la tornada. A trenta anys sabia tot el que pot saber un home en aquest món. Tenia l’experiència filosòfica que certes persones privilegiades arriben a tenir a les portes de la vellesa. Els sistemes de coneixements no tenien per a ell cap misteri. Es pot dir que el drama de la joventut de Joan Crexells, estroncada per la mort prematura, fou aquest precisament: amagar el desequilibri entre els coneixements i els anys. [...]
He pogut llegir a la seva biografia que Crexells era un humanista. És cert: el seu coneixement dels antics era tan fort com el seu coneixement dels moderns. Les seves traduccions de Plató s’han fet famoses. Però el cert és que era un humanista que no ho semblava. No tenia res de l’home acadèmic. Era un esperit crític. No tenia res del conservador. Era un liberal. Per això li agradava més Grècia que Roma, i més Anglaterra que França. El cànon francès de les coses l’embafava com embafa a tots els homes d’esperit realment vivent. En el seu estil es veu l’esforç d’aquestes idees. En el seu estil hi ha un esforç entresuat per donar a les frases un punt de vaguetat movible, aquell moviment de cua de peix, que és la característica dels estils que duren i que els anglesos han adaptat tant a la seva llengua. L’estil romà l’enervava. [...]
Jo sempre em vaig pensar que Joan Crexells acabaria essent professor d’Universitat, i els primers anys vaig tenir la recança de pensar que un dia o altre ens deixaria a nosaltres, pobres periodistes, en aquesta intempèrie lamentable. Em vaig equivocar. Crexells estimava aquesta professió i era un terrible llegidor de diaris. [...] De fet s’aficionà tant a aquesta professió, que ens ha deixat el millor tros de periodisme català que jo conec: vull dir els articles que firmava amb el pseudònim Observer sobre economia i finances. Llevat, potser, dels articles d’art de Joan Sacs, no s’ha fet res a Barcelona en cap ram del periodisme tan ple de doctrina, tan dens, tan enraonat, tan just i tan agradable com els seus articles sobre finances. És natural: la seva preparació teòrica era tan forta, que tot ho feia bé. Podia parlar de tot com un mestre, perquè coneixia els fonaments de totes les coses. [...] A Alemanya havia estudiat estadística. Ho havia fet impulsat pel dolor que sentia davant de les formes salvatges del nostre moviment social. [...] Volia crear una base permanent de diàleg, creant un laboratori d’Estadística. [...] Coneixia el que hi ha fet en aquest ram en tots els països on el problema social no és una qüestió política, sinó un problema enraonat. Volia amb el seu laboratori fonamentar un organisme de direcció i de crítica social. [...]
