Em fa l'efecte que la política catalana dels últims anys, marcada pel procés independentista, ha estat poc generosa amb les persones. Massa polítics, de tot color, han hagut de fer passos enrere, passos al costat, o simplement desaparèixer de l’escenari d’una manera prematura i poc justificada, de vegades per mínimes qüestions de matís. Mentre parlàvem en veu alta de ser inclusius i d’eixamplar la base, donàvem per amortitzades abans d’hora persones valuoses, que encara tenien moltes coses a dir. La major part d’aquestes persones han abandonat la primera fila, potser pensant que era de manera injusta, sense fer soroll. Altres s’han ofès i en alguns casos, molt pocs, han manifestat el seu disgust allunyant-se del procés independentista i fins i tot combatent-lo. Per al meu gust s’ha dit massa vegades la frase “Amb aquest no”, quan la dificultat del Procés i la necessitat d’articular majories àmplies demanava dir moltes més vegades “Amb aquest també”. I no em serveix com a argument estratègic que mantenir-ne uns significava excloure’n uns altres: si ampliar la base significa donar dret a vetar els qui no pensen com tu, en comptes d’ampliar el perímetre només l’estarem movent de lloc. Sumar demana ser generós. Ho hem estat prou?