Podem, Junts i el com pitjor, millor

Des de fa un temps, Podem s'ha instal·lat en un dels llocs comuns de l'antipolítica, que és el del com pitjor, millor. És un clàssic del repertori perdedor de l'esquerra, i també de l'independentisme: consisteix a culpar aquells amb qui es comparteix espai polític i ideològic (i, per tant, aquells amb qui en teoria s'hauria de tenir més afinitats i capacitat d'establir diàlegs i aliances) dels fracassos que un mateix prepara. Els polítics i els partits que actuen d'aquesta manera no parteixen de la realitat, sinó d'això que ara en diuen el relat, però que perfectament podem dir-ne la murga. Vegem com opera.

La murga de Podem és que Junts és un partit d'extrema dreta, tan racista i tan xenòfob com Vox o com el PP més extrem. A partir d'aquí, la murga també indica que el govern d'Espanya s'ha agenollat al davant de Junts amb concessions racistes intolerables, quan en realitat del que s'està parlant és de la transferència d'una competència des de l'Estat cap a una comunitat autònoma. El més interessant per a Podem és que al govern hi ha el PSOE i, sobretot, Sumar, que són el seu veritable objectiu. Han fet el càlcul que perjudicant els dos partits del govern de coalició, i molt especialment Sumar, ells en poden sortir beneficiats. Per aconseguir-ho, entenen que cal picar-se el pit i fer servir un llenguatge insultant i tavernari: tot és pura gesticulació crispada, barroera i infantil. Hem de sumar-hi, per si tot això fos poc, les tírries personals: Pablo Iglesias, que actua com a ideòleg, està ressentit amb Pedro Sánchez i amb Yolanda Díaz, no necessàriament per aquest ordre, i Irene Montero i Ione Belarra recullen aquest ressentiment i el converteixen en (mala) praxi política. Iglesias va començar el curs polític anant per les tertúlies avisant que si cau l'actual govern d'Espanya no serà culpa de Podem. Crear un rumor sobre tu mateix i desmentir-lo tu mateix també és una altra pràctica pròpia del politicastre abonat al com pitjor, millor.

Aquest tacticisme es basa en fets certs que són magnificats o distorsionats a conveniència. Per exemple, és cert que les enquestes preveuen una fuga important, o molt important, de vots de Junts cap a Aliança Catalana, i és també cert que Junts ha votat repetidament contra iniciatives del govern d'Espanya (la reducció de la jornada laboral, la regulació dels lloguers, etc.) al costat del PP i de Vox: exactament igual que Podem vota al costat del PP i Vox contra la transferència de la competència d'immigració al govern català. Les gesticulacions de Junts solen cercar el desgast d'ERC: la murga, en aquest cas, diu que els republicans s'han agenollat davant de Pedro Sánchez, mentre que els postconvergents són de pedra picada. La realitat és que la possibilitat que Puigdemont pugui tornar a Catalunya passa necessàriament perquè es mantingui l'actual govern a Espanya. Les sobreactuacions, el llenguatge de xulos barats i l'infantilisme tenen el problema que acaben provocant col·lisions imprevistes. I absolutament estèrils, no cal dir-ho.