10/6: Una força tranquil·la

EN LA BATALLA per la imatge i l’empatia en les opinions públiques democràtiques, el sobiranisme català ha jugat fins ara amb un avantatge, malgrat la fragilitat de les seves eines: el que tenia al davant era un govern espanyol antipàtic, que feia pudor de resclosit franquista, repressor i amargant. Però ara això ha canviat. El nou govern espanyol defensa en el fons la mateixa causa, però va vestit de postmodern i de guai, sobretot si aconsegueix amagar prou Borrell. Certament, continuaran existint els morros perpetus d’Inés Arrimadas i l’agressivitat dels arrencadors de llaços grocs, però això, sense el paraigua directe del govern espanyol, serà cada vegada més marginal, més excèntric, més pintoresc (potser més radical). El nou rostre de l’unionisme oficial serà més simpàtic, amb aparença més moderna i dialogant, amb menys pes de la ganyota crispada i del recurs a la força. Això posa deures al sobiranisme: no pot ser el sobiranisme el que faci també morros a tota hora. Ha de recordar constantment la injustícia dels presos i els exiliats. Però ha d’aconseguir aparèixer davant del món com una força tranquil·la, arrelada, constructiva, moderna, dialogant. Perquè els qui tindrà davant també ho voldran semblar. S’ha girat més feina.