L’exposició d’en Casas a Can Parés

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquest número l’he tingut de fer d’amagat, per a que en Casas no s’enterés de lo que hi poso; si sabia que la meva intenció és alabar-lo lo més mínim, començaria a trobar més pèls dels que hi han en la ploma d’aquest setmanari. Però l’exposició que ell fa i jo he arreglat és un fet tant important en la vida del PEL & PLOMA, que no tinc més remei que recalcar l’esforç del meu company i amic, que no vull motejar dient-li mestre, perquè desgraciadament nego en rodó que en Art s’aprengui de fer les coses bé. Aquesta Exposició d’obres fetes per un home encara jove, i preparada en poc temps, representa una feina, una tenacitat i una facilitat de treball tant grans, que a l’entrar a Can Parés sembla que aquella espaiosa sala, tant replena de dibuixos, croquis, esbossos i pintures, contingui l’obra total d’un pintor que ha arribat al final d’una llarga complerta carrera. En lloc d’ésser així, no hi ha més que persones retratades al llapis, al carbó i a l’oli, i els originals i projectes de dibuix que han sortit o sortiran en el nostre petit periòdic artístic. Si en Casas volgués i pogués reunir tota l’obra començada seriosament quan tenia setze anys, ni amb cinc sales com les de Can Parés hi hauria prou parets per exposar-la. Fins en l’especialitat de retratar no hi ha ni la meitat de lo que ha pintat, per la dificultat d’obtenir les obres dispersades per tot arreu. [...] El reunir obres ja conegudes és cosa un xic nova a Barcelona, i precisament per això ens hem decidit a fer-ho. Vaja un gust que li déu donar al pobre pintor el saber que per a reunir les seves obres ha de morir-se! Prescindint de l’exemple de lo que es fa per tot arreu, sobra el veure lo que es fa en literatura i en música: ningú critica que d’una obra se’n facin moltes edicions, ni que La Walkiria es representi una colla de nits. Per què, doncs, els pintors no poden fer-ho? La prova de que podem és que en Casas ho fa; i estic ben segur que el seu exemple no tardarà a ser seguit d’una manera o altra. El PEL & PLOMA, dintre son cosset de paper barato, té l’ànima contenta com un benaventurat al veure que tant jove ja li surt el queixal del seny; i jo crec que gran part del públic correspondrà als grans esforços que fa el meu company per fer mirar els nostres quatre fulls que desinteressadament breguen per aixecar el nivell d’art de la nostra estimada terra. [...]