L’FMI i el perill d’augmentar l’IVA
La setmana passada el Fons Monetari Internacional (FMI) tornava a recomanar al govern espanyol que per a consolidar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació caldria, entre altres mesures, augmentar l’IVA i reduir la despesa en sanitat i educació. Considera que cal reduir el nivell de deute públic, certament molt elevat (prop del 100% del PIB), per refermar la consolidació fiscal i així reduir la vulnerabilitat davant de potencials shocks adversos.
És ben cert que el deute públic és un dels principals punts febles de l’economia espanyola, i que cal reduir-lo, però la mesura d’augmentar l’IVA que proposa l’FMI incrementaria encara més els greus problemes econòmics que pateixen les persones més vulnerables. L’FMI proposa augmentar l’IVA dels productes que tributen al tipus superreduït (actualment del 4%), que són els productes de primera necessitat (pa, llet , fruites, verdures, pròtesis, medicaments, etc.) i dels productes i serveis que tributen al tipus reduït (del 10%) com el transport de viatgers, hostaleria, restaurants, recollida de residus, entre d’altres. Cal dir que la darrera reforma de l’IVA, del setembre del 2012, ja va anar en aquesta direcció i va passar de gravar a tipus general (21%) productes i serveis que estaven gravats a tipus reduïts i superreduïts. Això no vol dir que no s’hagi de revisar el llistat dels productes i serveis gravats a tipus més baixos, però no crec que, de manera general, per augmentar la recaptació s’hagi d’optar per eliminar aquests tipus.
Cal tenir present que en tots els països del món que tenen l’IVA com a impost general sobre el consum, excepte Nova Zelanda, es permeten tipus inferiors al general. De fet, la mateixa normativa comunitària, que és la bàsica per a tots els països de la UE en ser l’IVA un impost harmonitzat, preveu que determinats productes i serveis puguin tributar a tipus reduïts.
L’existència d’aquests tipus més baixos respon al fet que l’IVA és un impost regressiu. Això vol dir que les persones amb menys capacitat econòmica fan un esforç molt més gran a l’hora de pagar l’impost que els individus amb més renda, ja que tothom paga el mateix import a l’hora d’adquirir un producte o servei. Si mesurem l’esforç fiscal dels individus com el percentatge que suposa l’IVA pagat per tots els productes consumits en relació a la renda personal, trobarem que aquest percentatge és més elevat en els individus de renda baixa que en els de renda alta. És a dir, els individus de renda baixa destinen una proporció més alta dels seus ingressos a pagar l’IVA que els individus més rics. La raó és perquè els individus de renda baixa no tenen capacitat d’estalvi i destinen la totalitat de la seva renda al consum, mentre que els de renda més elevada sí que tenen possibilitat d’estalviar i només destinen una part dels seus recursos al consum.
Per reduir aquesta regressivitat es va optar per introduir tipus reduïts i superreduïts per als productes de primera necessitat i bàsics, ja que acostumen a tenir un pes relatiu més elevat en les famílies amb menys recursos. Tornar a reduir el llistat dels productes que estan sotmesos a tipus reduïts i sobretot als superreduïts suposa augmentar la pressió fiscal a les persones amb menys renda, la qual cosa pot agreujar encara més la situació de precarietat econòmica en què viuen moltes famílies.
La justificació que dóna l’FMI a aquesta recomanació és que caldria ampliar la base imposable fent que tots els béns i serveis es gravessin al tipus general, ja que això suposaria un augment de la recaptació o permetria aplicar tipus impositius més baixos. A més, consideren que si es recapta més es pot augmentar la despesa social i protegir de manera més eficaç els més febles. Aquest argument és molt vàlid, però tenim l’experiència que aquesta segona fase no s’acaba aplicant. El 2012 es va augmentar l’IVA i, en canvi, la despesa social va continuar baixant, mentre que el nombre de famílies sense cap ingrés continua creixent.
Em pregunto per què l’FMI no ha proposat mesures més innovadores per incrementar la recaptació de l’IVA com, per exemple, gravar els serveis financers. Aquesta és també una mesura que eixampla la base imposable i que pot incrementar la recaptació. A més, la normativa comunitària ho permet i l’única dificultat que existeix és tècnica, però no insalvable. Per què sempre acaben recomanant mesures contra els més febles?
