Vox ho admet: tot prové de l’amnistia
Santos Cerdán va declarar al Senat que “Hi ha un abans i un després de la foto amb Puigdemont”. Un home que s’està jugant la presó es defensa com pot, i això, en els temps que corren a Espanya i al món, equival a afirmar que el seu processament és polític. Després de la recent condemna al fiscal general de l’Estat, basada en indicis, ¿qui pot negar la versemblança que Cerdán pogués ser encausat per haver segellat amb Puigdemont l’acord per a la investidura de Sánchez? Sí: quan Pedro Sánchez el va deixar caure, Cerdán va quedar tocat i enfonsat. Per tant, és pertinent preguntar-se si no hi ha res de la suposada corrupció, o si són compatibles simultàniament la corrupció i la persecució judicial de Cerdán com a avís a navegants socialistes.
Però ahir Vox li va donar la raó a Cerdán. Tot prové de la llei d’amnistia, va dir el senador de Vox que l’interrogava. Potser no es va adonar de la gravetat del que estava admetent. O potser sí però li era igual, perquè a la fatxosfera es parla amb el to ofès dels generals colpistes, i insistia: “Hi ha un fet crucial pel qual vostè i tot el seu govern haurien de ser jutjats, i és haver amnistiat colpistes que volien trencar Espanya”. A Cerdán l'hi acabaven de posar en safata: “Això ho he dit jo des del començament. Vostè té raó en això: tot ve d’aquí”.
No ve d’aquí, exactament. Ve de considerar il·legítim que Sánchez reunís els vots que Feijóo no podia sumar. I, per tant, ve de més lluny. Ve de no tenir el poder. No només perquè el poder és tenir el BOE i afavorir els negocis dels amics, sinó perquè el poder està per sobre de la unitat d’Espanya. Perquè, en la seva manera de veure la vida, una cosa assegura l’altra. Encara que això enfonsi la credibilitat del poder judicial.
