Les lliçons del 'Prestige', una dècada després

Demà començarà a la Corunya el macrojudici pel desastre mediambiental causat pel vessament del petrolier Prestige ara fa deu anys davant les costes gallegues. Aquell va ser un episodi que va mostrar una doble cara: d'una banda, la negligència governamental en la gestió d'una situació d'emergència, que en va agreujar les conseqüències; i, de l'altra, la solidaritat dels voluntaris que es van traslladar a les costes afectades per netejar les restes de petroli.

Deu anys després, però, cal passar comptes davant el jutge. I més enllà de la responsabilitat civil de la tripulació del vaixell, de les asseguradores, de les navilieres i de l'estat espanyol, caldrà estar atent a la compensació ambiental per danys ecològics que reclamarà el fiscal per un import mínim de 1.000 milions d'euros. Es tracta d'una figura nova, tal com ha explicat el mateix fiscal, ja que inclou no només els danys materials, sinó també els perjudicis ecològics que s'han causat a la fauna i a la salut de les persones.

La tragèdia del Prestige va posar de manifest que les mesures preses per evitar desastres com el de l' Exxon Valdez el 1989 havien quedat molt curtes. Des del 1996, la legislació internacional obliga tots els nous petroliers de més de 600 tones a tenir doble buc, però fins al 2015 no tindran prohibit navegar els vaixells que no comptin amb aquesta protecció, que hauria evitat el vessament del Prestige . Per si de cas, la Unió Europea té una llista negra de petroliers que no tenen permís per atracar als seus ports.

Però fins que no hi hagi un control internacional efectiu sobre les empreses que operen amb vaixells vells, amb bandera de conveniència (el Prestige tenia bandera de les Bahames però l'armador era grec), amb tripulació inexperta i que esperen en alta mar instruccions per saber en quin port han de descarregar el cru, no es podran evitar nous vessaments tòxics. Però sobretot cal que les multes per contaminar siguin tan elevades que no els surti a compte.