La manipulació de l’esperit d’Ermua

Els que vam viure les 48 hores de segrest del regidor del PP Miguel Ángel Blanco a mans d’ETA no oblidarem mai l’angoixa d’aquells dos dies i la indignació quan va arribar la notícia que la banda terrorista l’havia assassinat. Aquella indignació es va convertir en un rebuig públic cap a ETA, especialment al País Basc, com mai abans. Però cal anar molt amb compte amb la versió oficial, perquè la realitat mai no es tanca tan rodonament com en els llibres d’història.

Cal recordar, doncs, que després de l’assassinat, el govern d’Aznar va voler capitalitzar el dolor amb l’anomenat esperit d’Ermua, una iniciativa destinada a allargar el sentiment d’unitat contra el terrorisme que va ser la llavor del “Tot és ETA”. Raimon es va endur una gran xiulada a Las Ventas, en el festival musical muntat per a l’ocasió, quan va explicar que cantaria en el català del País Valencià Tots els colors del verd. El diari Egunkaria va ser clausurat, i el seu director, Martxelo Otamendi, torturat.

I així, l’apoteosi d’aquella instrumentalització arribaria sis anys i mig més tard, el març del 2004, quan el govern d’Aznar va voler fer creure que, com que tot era ETA, els atemptats d’Atocha també els havien comès els mateixos que van assassinar Miguel Ángel Blanco. Faltaven tres dies per a les eleccions i no era qüestió de perdre-les dient la veritat.

I no fa gaire, al desembre, un dels pocs diputats que van quedant de Ciutadans va pretendre comparar el fenomen social que va seguir l’assassinat del regidor del PP amb l’escola de Canet de Mar on una família havia demanat el 25% en castellà. L’esperit d’Ermua va ser sincer: qui podia no revoltar-se davant aquella crueltat? Però el seu desvergonyit aprofitament polític va ser i és un menyspreu a la memòria d’aquell senzill regidor.