Opinió 27/07/2013

Manuel Sánchez: "Estem dissenyats per viure entre 120 i 150 anys"

El director del servei 'antiaging' de la Clínica Planas acaba de publicar 'Receptes antiaging', amb Carme Ruscalleda i Raül Balam

Thaïs Gutiérrez
3 min

Al doctor Manuel Sánchez, director del servei antiaging de la Clínica Planas, se li posen els pèls de punta cada vegada que va al supermercat. "Les cistelles de la compra estan plenes d'aliments precuinats, caldos i gaspatxos en tetrabric, i gairebé no hi ha productes bàsics, no hi ha verdures, ni llegums... Fins on hem arribat?", es pregunta. Aquest metge fa anys que es dedica a l'antiaging , una disciplina que pretén fer-nos arribar a la vellesa en les millors condicions possibles i que té com a pal de paller tornar a menjar de manera sana i recuperar hàbits de vida saludables. Per donar-ho a conèixer ha publicat el llibre Receptes antiaging (Columna), amb Carme Ruscalleda i Raül Balam.

Què podem fer per envellir millor?

Fer una vida sana. Menjar bé, fer esport, dormir bé... Senzillament es tracta de seguir la lògica. Però cal que quedi clar que quan parlem de menjar bé vull dir que cal fer una dieta antiaging , una dieta que potenciï la longevitat.

I quina és aquesta dieta?

Es tracta de fer tot el contrari del que fem avui: menjar productes de temporada, ben tractats i ben cuinats en utensilis que no tinguin materials nocius per a la salut, com l'alumini. Hem de tornar a menjar com ho feien les nostres àvies. Elles no menjaven gaspatxo a l'hivern i sobretot no en menjaven de tetrabric. Al gener no hi pot haver cireres, és un despropòsit. Aquesta fruita ve de l'altra punta del món i perd gran part de les seves propietats nutritives en el viatge per arribar fins aquí. Per posar fi a aquesta tendència intentem reeducar els nostres pacients fins a punts inesperats per a ells.

Com quins?

Els ensenyem receptes de tota la vida, perquè vegin que són fàcils i senzilles de fer, els ensenyem com es poden organitzar millor per poder fer la compra i preparar plats per a tota la setmana que es poden mantenir congelats, per exemple. Coses molt bàsiques que poden millorar molt la nostra qualitat de vida i que poden prevenir l'aparició de moltes malalties.

Però quin pes tenen els nostres hàbits i quin pes té la genètica a l'hora de produir malalties?

La genètica té un 30% d'importància i el 70% restant depèn dels nostres hàbits. Són molt importants.

Aleshores, a què podem aspirar pel que fa a la qualitat de vida?

Podem aspirar a tenir 70 anys d'edat cronològica però sentir-nos com si en tinguéssim 50 d'edat biològica.

¿Però a la nostra societat no hi ha un excés de valoració de la joventut i la bellesa?

Sí, és cert, i la publicitat ho ha potenciat molt. Però la realitat és que cada vegada durem més i hi ha més gent gran que vol una bona qualitat de vida. No només es tracta de la joventut sinó que totes aquestes persones no volen arribar a vells fets pols, i aquí entrem nosaltres. No es tracta de retardar ni de curar l'envelliment, que és inherent a l'ésser humà, sinó de viure el màxim de temps amb la millor qualitat. En realitat estem dissenyats per viure entre 120 i 150 anys.

I per què en vivim menys?

Hi ha múltiples factors que ens van prenent anys de vida. A l'Edat Mitjana l'esperança de vida no era de més de 40 anys per culpa de les infeccions. Avui en dia, en canvi, Espanya és una de les zones blaves del planeta, que són els llocs on hi ha la gent que viu més anys, com Califòrnia i el Japó. A l'Estat tradicionalment teníem uns bons hàbits, perquè menjàvem bé -fent dieta mediterrània-, fèiem exercici, teníem un bon clima i sol...

Però el ritme de vida actual i la falta de temps estan amenaçant aquests hàbits.

Però aquesta falta de temps no és real, el que passa és que hi ha un gran desconeixement sobre com ens hem de cuidar. El problema no és el temps sinó els coneixements i tots els productes que la indústria ens ha anat introduint. Cada cop hi ha més menjar en tetrabrici precuinat. La gent ha deixat de cuinar perquè ara l'hi venen tot preparat i només cal que ho escalfi uns segons al microones.

Aquest canvi de dieta ha provocat un fort augment de l'obesitat a l'Estat en els últims anys.

Efectivament. L'obesitat és un dels grans problemes de salut que tenim avui en dia i és un gran enemic de la longevitat. Hem perdut la dieta mediterrània, hem començat a ingerir productes preparats i brioixeria industrial i hem deixat de fer exercici. Tot això són causes d'obesitat però també comporta altres problemes paral·lels, com el colesterol i els triglicèrids elevats o la hipertensió. Si volem viure més i millor hem de fer algunes modificacions en la nostra vida: recuperar la dieta mediterrània, l'hàbit de fer exercici i sobretot escoltar més els nostres avis. El Japó també és una de les societats més longeves però, a diferència de nosaltres, ells no arraconen la gent gran, ells els escolten i els demanen consell. Això també ho hauríem de fer nosaltres!

stats