Tecnologia per al bé comú

21 universitats dels EUA han creat una xarxa específica per a la 'public interest technology'

Em trobo asseguda en una taula de reunions amablement disfressada de taula de menjador. A les cadires, uns comensals excepcionals, doctoríssims en coneixement i en 'savoir faire'. La conversa flueix, l’europeisme és el nostre primer tema, però abans d’acabar el primer plat ja hem fet una giragonsa intel·lectual gràcies a l’aportació del comensal en honor del qual avui hem parat la taula de reunions amb plats, coberts i gots. Ens deixa anar la idea de 'public interest technology'. És un concepte nou que parteix de la idea que la tecnologia no és neutra i que ha de fer créixer una generació de tecnòlegs amb consciència cívica.

Ens comenta que cal formar les persones perquè quan usin la tecnologia o dissenyin qualsevol giny ho facin en pro del bé comú, és a dir, per tots i totes nosaltres i no només per alguns o algunes de nosaltres. Tant és així que recentment 21 universitats dels EUA, entre les quals hi ha les més punteres de totes, han creat una xarxa universitària específica per a la 'public interest technology'.

El de 'public interest technology' és un concepte que parteix de la idea que la tecnologia no és neutra i que ha de fer créixer una generació de tecnòlegs amb consciència cívica

Els membres de la xarxa es comprometen, mitjançant el desenvolupament dels plans d’estudis i de la recerca, a portar a terme educació interdisciplinària perquè els estudiants puguin valorar críticament les implicacions ètiques, socials i polítiques de les tecnologies i, per tant, dissenyar-les al servei de la societat tenint-ho en compte. Alhora, també es comprometen a crear mecanismes per reconèixer al professorat la seva contribució en aquest àmbit, tant en recerca com en docència.

Això pot significar investigar els efectes secundaris negatius de l’ús de la intel·ligència artificial en els sistemes sanitari, educatiu o fins i tot judicial. També pot voler dir formar per desenvolupar normes tècniques que posin l’accent en la privadesa o en la llibertat d’expressió. O bé avaluar críticament les implicacions de plataformes que podrien afavorir la distribució de notícies falses o promoure l’addicció. Francament, el camp de les implicacions ètiques i socials és gairebé inabastable.

Tot el segon plat transcorre conversant sobre la importància de fer servir les habilitats tecnològiques per transformar i transitar cap a un món millor. Fins i tot surt una idea sobre la necessitat d'un jurament hipocràtic per als tecnòlegs, com en el cas dels metges. Es tractaria de tenir clar el 'primum non nocere', és a dir, davant de tot, no fer mal (amb tot el que aquest mot pot implicar de manera extensa).

Tanmateix, malgrat el jurament, no és gens fàcil fer aquesta valoració i, per tant, cal que la formació en ètica sigui robusta i sòlida, i cal confrontar casos i dades reals per a la presa de decisions. Si és així o no, deixem-ho per a un altre moment, però certament formar en aquests tipus de competències s’ho ha de plantejar tota professió, i en especial les que aquí m’ocupen: totes les relacionades amb les tecnologies. Aviat, tanmateix, s’hi acabaran relacionant totes. Mirem, doncs, de no fer mal. La tecnologia no és neutra.