Les solucions al caos climàtic són fora de la cimera

Ens cal substituir el desig de dominar i mercantilitzar la Terra pel compromís de cuidar la vida

MARTA TAFALLA
MARTA TAFALLA Professora de flosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona

La COP25 no se’n surt. Inicialment s’hauria d’haver celebrat al Brasil, però el nou govern del negacionista Bolsonaro va renunciar-hi. Com a substitut es va proposar Xile, però el seu govern també va renunciar-hi arran de les protestes massives d’una població farta de la desigualtat econòmica. Finalment s’ha celebrat a Espanya, fet que ha permès a empreses altament contaminants finançar la cimera, com ja va succeir amb la COP24 a Polònia. 

L'empresa que més contamina a Espanya patrocina la Cimera del Clima

Amb aquest rerefons s'han reunit a Madrid els representants polítics, però les converses no han estat fèrtils. Amb els actuals compromisos de reduccions d'emissions dels estats, les temperatures pujarien més de 3 graus durant aquest segle, un augment que seria catastròfic. Caldria millorar els compromisos amb urgència, però els països més contaminants, com la Xina, l'Aràbia Saudita, l'Índia, el Brasil, Rússia o els Estats Units, són els que més s'hi resisteixen. La cimera ha acabat sense avenços significatius, i ha escenificat la desorientació de la classe política davant un problema que no vol o no sap abordar. 

Hi ha maneres d’intentar evitar el caos climàtic, però a la COP25 ni tan sols s'han atrevit a mencionar-les. Ens caldria un canvi de mentalitat, alliberar-nos de les idees que fonamenten el capitalisme embogit i el consumisme, abandonar la fantasia del creixement econòmic il·limitat i sortir de la bombolla antropocèntrica fabricada d'il·lusions d'omnipotència per reconèixer que som una espècie animal ecodepenent. Com insisteix l'ecofeminisme, ens cal substituir el desig de dominar i mercantilitzar la Terra pel compromís de cuidar la vida. 

Aquest canvi de mentalitat ha de comportar alhora canvis en la nostra manera de viure. No n'hi ha prou amb la transició a les energies renovables: són necessàries, però no suficients. Necessitem decréixer en població i en despesa energètica. I tal com explica l'informe Injustícia climàtica d'Oxfam Intermón, els països que haurien de decréixer més són els països rics, com el nostre. Així ho estan explicant els moviments ecologistes i les comunitats indígenes que han celebrat una cimera alternativa a Madrid, però aquest missatge resulta incòmode per a les societats riques, que es resisteixen a renunciar als seus privilegis. 

Amb els actuals compromisos de reduccions d'emissions dels estats, les temperatures pujarien més de 3 graus durant aquest segle

Per entendre la necessitat de decréixer cal recordar que els científics van començar a alertar del canvi climàtic als anys 60, però des d’aleshores la població s’ha més que multiplicat per dos, i una sèrie de canvis tecnològics i de forma de vida han incrementat de manera exponencial la despesa energètica global: l’aparició dels ordinadors personals, els smartphones, internet, les xarxes socials, l’augment de l’aviació i els creuers amb el turisme low cost, l’augment del transport de mercaderies, i les dietes cada vegada més càrniques. En conseqüència, durant tots aquests anys, les emissions de gasos d’efecte hivernacle no han deixat d’augmentar. Als anys 60, la concentració de CO2 a l’atmosfera va superar les 300 parts per milió; el 2019, ha augmentat fins a les 415. 

No podem seguir esperant. Si ara no fem l’esforç de decréixer de manera voluntària i ordenada, el caos climàtic ens obligarà a fer-ho per la força en les properes dècades, a mesura que l’augment de les temperatures i la sequera comencin a obstaculitzar la producció d’aliments. 

El més esperançador és que si comencem a decréixer trobarem el millor aliat per lluitar contra el caos climàtic: la pròpia natura. Tal com científics i ecologistes van exposar a la cimera alternativa, la biosfera té una considerable capacitat per regular el clima. Els boscos, els manglars o els oceans són capaços d’absorbir el CO2 de l’atmosfera i frenar l’escalfament, i ho fan millor com més vida salvatge contenen. La manera com les balenes fertilitzen els oceans, la manera com els elefants de bosc africans gestionen la vegetació, la manera com els llops impacten en la conducta dels herbívors i els efectes que això té sobre els boscos, tot això, millora la capacitat d’aquests ecosistemes per absorbir el CO2 que nosaltres generem. En canvi, la ramaderia, que és una de les principals emissores de gasos d’efecte hivernacle i una de les primeres causes de desforestació, així com la destrucció dels manglars per fer piscifactories, la destrucció de les selves per produir oli de palma, pescar balenes, caçar animals terrestres o matar insectes pol·linitzadors, tot això, són activitats que impedeixen que la biosfera pugui frenar l'escalfament. La natura que estem destruint és la natura que ens podria salvar. Si hi ha alguna esperança, es diu rewilding