El mascle ibèric votarà

La definició, que no li desplau del tot, és “mascle ibèric”, dita, naturalment, en castellà. Inclou els dos conceptes bàsics i fonamentals de la seva doctrina, units. Testicles i pàtria.

Us dirà, i serà cert, que ell no vol tractar malament cap dona, ni molt menys assassinar-la. És més; als assassins de dones ell els condemnaria a mort. Però la seva senyora viu esporuguida aviam per on sortirà, perquè ell decideix què se sopa, quin canal es veu i quan, i on van de vacances. Pot passar, per exemple, que s’enfadi i marxi de la taula, que no parli durant hores, emmurriat, i que quan li preguntin què li passa contesti que “ja ho hauries de saber”. Fa acudits, en broma, oitant, racistes. A l’empresa, que no rutlla del tot, hi té uns quants treballadors estrangers que no estan assegurats. Sense ser-ne conscient, en parla com si fossin esclaus o animals de companyia: “L’Oswaldo per mi mataria, és molt fidel”. Repeteix, sovint, tot el que fa per ells. Diu “travelo”, “panchito” i “moreno”, però li sap molt greu (en genèric) que es morin nens al mar i el que s’ha de fer, segons ell, és escarmentar perquè no vinguin. (Els que han vingut treballen per a ell, com hem dit.) Cap dona li pot qüestionar res, això és cert. Ell té raó i si li sembla que la perd, es posa violent, crida, els ulls se li injecten de sang. És conspiranoic a gran escala (no es va vacunar) i, per tant, també a petita escala (li sembla que tothom està contra ell i que el critiquen o l’espien). Sense cap ironia pot dir “digues-m’ho a la cara” o “sortim a fora”. Té mal beure. Per cinquanta euros es vendria la mare. Llença escombraries on li sembla, perquè el mobiliari urbà no és seu i ja paga escombriaires. Es passa el dia dient que no ha estudiat, però que és molt llest. Ja té claríssim a qui votarà.