Menys solemnitat, més emoció

Comparteixo del tot les paraules del director general de l'Incavi, recollides pel company Jordi Bes, parlant del fet que el consum de vi s’estanca. Al vi li cal "menys solemnitat i més emoció compartida", diu Joan Gené. I diu també que el vi català és al màxim nivell, però que “un de cada cinc consumidors no sap d'on és el vi que beu i, en el cas dels joves, és un de cada quatre”. Atribueix, esclar, aquesta caiguda “als creixents pronunciaments i polítiques que es promouen des de governs i organismes, com l’OMS", que consideren que “no hi ha consum d'alcohol amb risc zero per a la salut”.

Pel que fa a l’OMS, em sembla inculte i frívol posar al mateix sac una ampolla de vi que una de vodka. És com si algú comparés La plaça del Diamant amb Cinquanta ombres d'en Grey, per molt de respecte que li puguem tenir a ambdues obres, sens dubte totes dues literàries. Molts joves tenen el vi per una cosa de boomers. La cervesa o el mojito es poden beure pel carrer i en got de plàstic o de la llauna estant. Els hem de descobrir l’ancestral, que es destapa com la cervesa, el poden pagar, i potser beure sense una copa especial. Un dia arribaran a les copes i les converses tranquil·les del vi. Afegeixo, aquí, que la caiguda del consum de vi va unida al poc que cuinem a casa. Ens ho hem de fer mirar.

Sento sovint: “És que jo no hi entenc”. Però tampoc hi entenem de sèries, de roba o de llibres i, en canvi, aquí sí que decidim, tranquil·lament, el que ens agrada. Per formar-nos el gust, amb el vi, podem fer cursos. En un curs hi ha altres diletants, i hi ha –ho dic per experiència– emocions compartides i poca solemnitat. Tenim ara l’oportunitat de mostrar-nos a nosaltres mateixos les varietats que deixen sense alè els enòlegs i sommeliers de fora. Picapoll, mandó, garnatxa, xarel·lo, macabeu, parellada... "No sabeu el que teniu", ens diuen. Doncs ho hem de saber!