21/07/2022

Prevenir per no haver de curar

4 min
La despesa energètica dels vehicles d'ús privat està en qüestió.

Aquests dos conceptes són normalment utilitzats en el camp de la salut. Es tracta d’evitar haver de curar prenent precaucions preventives, tant fent coses (vacunar-se o reforçar el sistema immunitari...) com deixant de fer-ne (evitar contagis, cuidar aspectes de la dieta o del comportament...) per no patir la malaltia. Totes aquestes actuacions tenen una dimensió personal i una altra de col·lectiva i, per tant, impliquen responsabilitats individuals, de les empreses i dels governs. Aquests darrers dos anys ho hem viscut molt intensament.

Utilitzo aquests mateixos conceptes en altres camps de la vida social i econòmica i més concretament parant-me a considerar les responsabilitats polítiques, ja que penso que hi ha coses que no s’estan fent prou bé i estan produint malalties. Agafaré tres aspectes actuals i concrets.

1. Transició energètica i eficiència energètica. Està cada cop més clar que l’escalfament del planeta no és una simple hipòtesi, sinó que s’està manifestant, s’està accelerant i està arribant a un punt que fa més incòmoda la vida, més perilloses moltes activitats i molt menys sostenibles els nostres models socials. Aquestes són algunes de les conseqüències de la malaltia actual i, per fer-hi front, aprofitant que ara ja tenim les tecnologies adequades, estem intentant, amb presses, la substitució de fòssils per renovables. Gairebé tothom està d’acord amb aquest remei, però no som prou conscients que tan important com aquest canvi era l’estalvi i l’augment de l'eficiència en la utilització d’energia, sigui de l’origen que sigui. Segueix sent-ho...

La reducció de les emissions de gasos no s’obté només substituint la combustió d’elements fòssils per la transformació directa de l’energia solar, sinó, tant o més, per la reducció de l’energia consumida en totes i cada una de les activitats relacionades amb la vida privada i amb la indústria. Un dels avantatges desaprofitats d’aquesta altra acció és que es podia haver fet ja de forma preventiva de manera molt més intensa al llarg dels darrers vint anys. Si s'hagués fet, seguiríem necessitant la transició energètica, però amb menys intensitat i, sobretot, amb molta menys urgència. Crec que tots –persones, empreses i governs– ens n’hem de penedir, i mirar de corregir-ho.

2. Deures pendents per fer les ciutats habitables, netes i saludables. També és clar que moltes de les nostres ciutats estan malaltes, amb problemes de tranquil·litat, de mobilitat i de salubritat, i que una de les causes principals és l’excés en l’ús del vehicle privat, tant per accedir-hi com per moure-s’hi. Per tant, són comprensibles polítiques que afavoreixin la reducció d’aquest tipus de vehicle, tant a fora com a dintre.

Però, novament, aquestes mesures no es poden prendre sense haver-ne pres prèviament altres de tipus preventiu consistents en la millora del transport públic col·lectiu, tant intern a la ciutat com en la seva àrea d’influència, la disponibilitat d’espais d’aparcament a la perifèria ciutadana, i la promoció d’un ús temporal de vehicles llogats en comptes de promocionar-ne la propietat. Cal acceptar que en aquest tema la responsabilitat està en gran part en el sector públic, ja que les infraestructures necessàries per evitar el problema no s’han millorat preventivament, sinó que moltes no existeixen, no estan encara disponibles per retards, o estan en condicions cada cop pitjors. És lamentable que davant d’aquesta situació existeixi un cert refús ciutadà que es manifesti amb actituds de manca de responsabilitat, no tolerable però en part comprensible.

3. Portals de transparència i utilització de dades. Aquests darrers dies hem vist com una petita màfia ha robat a un grup d’entitats públiques catalanes uns quants milions de euros fent-se passar per un proveïdor i rebent pagaments que no corresponien a cap servei . Aquestes estafes, que sembla que són bastant corrents arreu, han estat possibles per les dades que es poden trobar en els portals de transparència de les entitats estafades. És un nou episodi de la confusió que hi ha entre la transparència que hem d’exigir als poders públics i la difusió de dades de caràcter privat que poden ser utilitzades de forma fraudulenta.

També aquí ens trobem amb un cas de manca de mesures preventives a l’hora de dissenyar mecanismes digitals sense haver pres abans les precaucions necessàries. En el món de la utilització de les dades personals, i del cibercrim, la realitat va molt per davant de la regulació i això vol dir que haurem de fer front a tot un seguit de malalties tant de tipus econòmic, com de caràcter personal, per atac a la privacitat, o per utilització incorrecta i malintencionada de la informació privada.

4. Llibertat i regulació. Tanco amb una reflexió, coneguda però no prou acceptada: No hem d’acceptar sistemes autoritaris i dictatorials; reclamem la llibertat i estiguem contents que el progrés tecnològic augmenti les nostres capacitats i ens obri nous espais de llibertat. Però la necessitat de convivència ens obliga a posar límits a la llibertat personal, i això significa un augment de la responsabilitat i un augment de la regulació pública. A l’hora de regular, hauríem de saber fer-ho abans, o almenys en paral·lel, amb l’aparició dels nous espais. Mercats lliures, sí, però ben regulats. Si no, podem tenir malalties importants.

Joan Majó és enginyer i exministre