CORREPINSIBOTICLASTES

¿Un micròfon o un ceptre de poder?

Com a divulgador en l’àmbit de la economia i l’empresa, de vegades participo en taules rodones, especialment per parlar de qüestions d’innovació empresarial, que és, potser, del que he investigat i escrit més. Fa poc vaig ser convidat per un grup empresarial a un acte en què hi havia quatre ponències i després una taula rodona. No vull desprestigiar a ningú públicament, així que explicaré el pecat, però no el pecador. La qüestió és que un dels altres ponents era un provocador. Tot just sortir a l’escenari va dir que estava en total desacord amb tot el que jo havia explicat. Cap problema. Dissentir és bo. La seva ponència va ser un seguit de paraulotes. Va dir, literalment, que les pràctiques professionals actuals eren totes una porqueria. Entre altres idees, va defensar que incentivar les persones amb un sou variable era tractar-los com animals. De forma molt divertida -feia riure molt- es va carregar bona part de les teories de management que porten dècades sent utilitzades per milers de directius. La major part eren teories seves que no s’han dut a terme i que no han estat provades.

Per respecte, no corregeixo en públic a ningú. Però no vaig poder suportar tanta impostura. Quan va arribar el moment de la taula rodona, vaig contestar: “Que algú et doni un micròfon i et permeti parlar davant d’una audiència no et dona dret a dir qualsevol cosa. I menys a aconsellar a persones que dirigeixen negocis i dels quals depenen llocs de treball recomanacions no contrastades. El món de l’empresa no és com el de la física, però s’hi fan experiments i s’han provat empíricament moltes coses que sabem que funcionen. Si es recomana a empresaris o directius el que sigui o, almenys, es neguen els arguments aliens, cal conèixer mínimament les recerques anteriors. Que l’empresa no sigui ciència no vol dir que tot s’hi valgui i no es puguin demostrar coses empíricament”.

Hi ha gent que viu de provocar. Semblen innovadors o disruptius a base de ridiculitzar teories alienes. Hi ha experts, savis, pensadors, gurus i xarlatans. Hi ha de tot. La meva recomanació és que cregueu només a qui amb fets i dades prova el que defensa. Aneu amb compte perquè molta gent confon un micròfon a la mà amb un ceptre de poder.

Més continguts de