Som 100 milions (a la plaça Catalunya)

Feia milions de segles (o més) que científics de tots els planetes (coneguts i per conèixer) intentaven aconseguir la contracció de la massa. Van provar-ho en laboratori i van fracassar. Van experimentar posant la massa al mig de molts investigadors i empenyent tots molt fort (menys la massa, esclar). I res de res. Van col·locar la massa a Rodalies en hora punta i... tampoc (amb el problema afegit que la massa, a més, va arribar tard a lloc). I, quan s'havien donat per vençuts, ai las, va arribar el miracle. Sí, des d'ahir ja és possible contreure la massa fins a nivells mai imaginats. I qui ho ha aconseguit no ha estat Hawking, ni Einstein, ni Newton, ni Marie Curie, ni Galileo, ni Darwin, ni Pasteur. Noooooor!!! Un fort aplaudiment per a María de los Llanos de Luna, delegada del govern central i futura premi Nobel en totes les categories (inclosa la de la Pau, que últimament va molt barateta).

Sí, ella soleta (bé, i amb l'ajut d'una calculadora de segona mà i un àbac) va aconseguir encabir ahir 65.000 persones a la rotllana central de la plaça Catalunya de Barcelona (traient prèviament els coloms, naturalment).

Algunes revistes especialitzades apunten que el secret podria haver estat envasar al buit a tots els assistents. El dubte, però, és si haurien vingut empaquetats de casa o bé estaríem davant d'un fenomen d'envasament col·lectiu practicat a la mateixa plaça. Però als fòrums científics s'aposta més per un buidatge molecular momentani, conegut com a BMM. Aquesta pràctica consistiria en el fet que, durant la manifestació a favor del nacionalisme espanyol, als presents se'ls haurien extret molècules no imprescindibles per al funcionament vital, però sí necessàries per aconseguir que la massa corporal ocupés menys espai. Sigui una cosa o l'altra, des d'aquí vull felicitar la delegada per la seva contribució a la ciència de l'empetitiment i a les matemàtiques en general.