Els militars i la política

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Els militars, quan governen, solen fer-ho d’una manera dictatorial, antidemocràtica i opressora, ja que governar no és la seva missió. [...] Com a excepcions que confirmen la llei i per respecte a la història vull recordar alguns militars demòcrates, com el general Gutiérrez Mellado, que poc li va faltar per a ser víctima del 23 de febrer; el general alemany Hindenburg i el general nord-americà Eisenhower, que, tot i haver estat comandants en cap durant la primera i la segona guerra mundial, foren presidents demòcrates dels seus països; el mateix general De Gaulle, que fou cridat i acceptat per l’Assemblea Nacional i, si bé és cert que aconseguí la reforma de la Constitució establint un règim presidencialista, també és cert que governà democràticament, que dimití en ser-li advers un referèndum i que el seu govern reconegué la independència d’Algèria; el general xilè Carles Prat, que fou assassinat a l’Argentina perquè era demòcrata; el nostre president Macià, coronel del cos d’enginyers, que hagué de renunciar a la carrera militar perquè era demòcrata. Finalment, recordem governs civils imperialistes, dictatorials i opressors: la guillotina de la revolució francesa, bastants presidents nord-americans, el règim racista de Sud-Àfrica, l’opressió dels dissidents a l’URSS, el règim de Stalin, la doctrina de la sobirania compartida de Brejnev, les invasions d’Hongria, Txecoslovàquia i Afganistan, i la dissortada Polònia, víctima d’imperialismes de dreta i d’imperialismes comunistes. [...] Assenyalem alguns, no pas tots, règims dictatorials i opressors. A l’Estat espanyol des de la primera Constitució democràtica, la de les Corts de Cadis del 1812, per causes diferents, però sovint per cops d’Estat militars, ben pocs anys hem tingut règims polítics en llibertat. Les dictadures del general Narváez el segle passat i les dels generals Primo de Rivera i Franco en aquest segle han estat règims autoritaris i anticatalans. El general Franco exercí l’opressió contra tots els qui no opinaven com ell; recordem que també hi hagué repressions i barbàries a la zona republicana; recordem, en el règim de Franco, condemnes de mort, presó, exili d’homes de dreta i fins de capellans pel sol fet de ser demòcrates i nacionalistes bascos o catalans; l’afusellament del president Companys. El 23 de febrer de 1981, alguns militars espanyols, certament no tots, no podien suportar sis anys de democràcia i unes febles autonomies. [...]