RAONS

La mirada dels que s’ofeguen

Si parlem d’Europa -i toca, perquè aquestes eleccions són crucials-, parlem de tot. També d’allò que s’ha anat desplaçant al racó del que no es vol saber. Defensem Europa com a bastió contra els despotismes, condemnem les atrocitats que cometen els altres, però censurem els crims propis. Cada cop es parla menys del mar mort que va camí de ser el Mediterrani.

El periodista Agus Morales acaba de guanyar el premi Ortega y Gasset per Los muertos que me habitan. Una crònica del gran cementiri del sud d’Europa, amb unes xifres de víctimes “que són números de guerra”. Des del 2014 fins ara hi ha hagut més morts que a l’Afganistan. No han baixat dels 3.000 cada any, i un cop han superat els 5.000. “A Europa -escriu Morales- no li ha calgut construir un mur”. “És la frontera més perillosa del món i també una de les més tecnificades: els vaixells amfibis i les corbetes i les fragates i els avions i els drons i els helicòpters i els radars estan desplegats per protegir les fronteres europees, no per assistir els desgraciats que intenten arribar a les ribes”.

Va haver-hi un temps de manifestacions i protestes. La vergonya arribava als Parlaments. Ara hi entren com a diputats els que troben que segueix arribant massa gent i juguen a la deshumanització de les víctimes per convertir-les en culpables del nostre malestar. El discurs de la dignitat, que un dia Angela Merkel va fer seu, s’ha anat apagant pel temor a les pors de la gent. I aquest obscurantisme només va a favor dels que pretenen capitalitzar la crueltat. El discurs oficial es redueix a demanar millor coordinació per assegurar que no entrin i a hipotètics plans de desenvolupament en origen que mai van gaire més enllà de les declaracions d’intencions.

Cada dia hi ha morts al mar i ja no és notícia, cada dia es viola el principi elemental d’assistència a qui està en perill i es criminalitza el fet d’ajudar-los. A Europa es pot ser condemnat per assistir un immigrant en situació desesperada. I escarnim Trump perquè vol un mur. On anirem a parar si som incapaços d’atendre la mirada dels que s’ofeguen? Qui parlarà dels morts del mar, en aquesta campanya?

Més continguts de