Un model d’as de la boxa: Josep Gironès (1934)

Del periodista Lluís Aymamí i Baudina (Barcelona, 1899-Mèxic, 1979) a La Rambla (29-X-1934). Era el primer dia –avui fa anys– que sortia aquell diari tres setmanes després de la proclama confederal del president Companys a favor de “l'Estat Català dins la República Federal Espanyola”. La premsa havia estat suspesa. La Rambla va reaparèixer prioritzant l’esport, una especialitat d’aquell diari. Aymamí, l’autor d’aquest article, havia estat empresonat el 7 d’octubre en un vaixell, juntament amb el govern català. Havia passat tota la nit a la Generalitat per a cobrir en directe la cursa d’esdeveniments desfermada pel discurs de Companys.

No és la primera vegada –i esperem que no serà la darrera– que dediquem un lloc d'honor a aquesta gran figura esportiva catalana que es diu Josep Gironès [Barcelona, 1904 - Mèxic, 1982]. El boxador de Gràcia –home popular entre els populars– és, de molts anys ençà, un veritable ídol de les multituds esportives. Ídol que sempre ha sabut correspondre a l'afecte, a l'admiració, a la simpatia del públic. Ídol autèntic, sense trampa. Josep Gironès ha nascut per a la boxa. Hom dirà que la boxa s'ha fet per a Josep Gironès. La seva actuació com a boxador ha estat sempre una cosa seriosa. La seva actuació com a particular ha estat, en tot moment, exemplar. S'ha fet pas a cops de puny, però a cops de puny ben donats. Cara a cara i pensant sempre amb el cap. Josep Gironès ha fet de la boxa una religió. La seva religió. I la conrea amb una devoció exemplar, amb una netedat impecable, amb una seriositat excepcional, i l'home que mai no ha volgut fer de star, l'home que ha fugit sempre de l'espectacularitat, l'home que parla poc i que fa molt, s'ha trobat encimbellat de la popularitat, amb un prestigi que cap altre ciutadà, en el seu respectiu camp d'acció, ha aconseguit. Josep Gironès és l'antítesi de l'as esportiu, comunament conegut entre nosaltres. No és l'home que cerca exhibir-se, sigui com sigui, per fer-se popular. No és l'home que de l'esport en fa una font d'ingressos per a llançar-se a la vida de cràpula o de nabab. Josep Gironès és la figura esportiva que ens fa quedar millor a tots els esportius davant els detractors de l'esport. Josep Gironès ha fet més adeptes a la boxa que totes les propagandes. Josep Gironès és un perfecte esportiu, i per això és qui és. Mai ningú no li ha sentit un mot despectiu per al seu adversari. Mai ningú no l'ha vist cometre una incorrecció. Mai ningú no ha dubtat de la seva sinceritat professional. Mai ningú no l'ha vist queixar-se d'un arbitratge injust. Josep Gironès és un gran campió, però és, encara, més gran esportiu. I és aquesta darrera qualitat, més que la primera, la que l'ha fet popular, la que l'ha enlairat i la que l'ha fet estimat de tothom. Josep Gironès és un model de boxadors: la seva qualitat més remarcable, però, és la d'ésser un model d'as. Pot servir d'exemple a tota la nostra generació esportiva, però caldria, sobretot, que en servís a tota aquesta plaga d'asos fets o a mig fer que patim.