‘Mongolia’ i el segon atropellament d’Ortega Cano

BarcelonaLa revista Mongolia diu que acudirà a la justícia europea per lluitar contra la indemnització de 40.000 euros que li ha imposat la justícia espanyola, arran d'una burla en forma de fotomuntatge a l’extorero Ortega Cano. Potser la publicació haurà caigut finalment del cavall i s'haurà adonat que la selfie que van publicar els seus dos humoristes més prominents, brindant per l’aplicació de l’article 155, evidenciava fins a quin punt comprenien ben poqueta cosa del context general repressiu que els ha acabat abraçant també a ells. Ho han entès en segona instància, després del pal dels 40.000 euros, més els 30.000 addicionals de despeses legals.

El cas era jurídicament grotesc. Com que el cartell anunciava un espectacle de la revista, el Suprem s’agafava al fet que s'havien aprofitat de la imatge del torero per guanyar diners. Però el fons de l'assumpte no era el lucre, sinó la capacitat d'un famós de bloquejar la sàtira contra ell. A veure com els va a Estrasburg. Els precedents són bons, ja que, anys enrere, el tribunal va dictaminar que ni tan sols Felip i Letícia eren sucre: va considerar que aquella portada d’El Jueves on se'ls veia a quatre potes en ple coit no era delicte, ja que quedava aixoplugada pel dret de llibertat de premsa. El cas present és el segon atropellament d’Ortega Cano, en aquesta ocasió al dret de riure's de les persones públiques. La sàtira hauria de ser legal, i punt. A mi m'interessa més l'altra pregunta que ens deixa. ¿Deixarà de ser acceptable socialment fer broma amb l’alcoholisme d’una persona? En els últims anys, burlar-se d'algú que forma part d'un col·lectiu vulnerable ha anat quedant fora dels famosos límits-de-l'humor. Si assumim que l'alcoholisme és una malaltia, ¿també se censurarà –literalment o metafòricament– qui ho aprofiti per fer-ne palanca d'un acudit?