Líders a Catalunya
Dijous a la nit, l’especial Parlament Europeu del Més 3/24 de TV3 va aconseguir una audiència de 247.000 espectadors i un 11,2% de quota. El divorci entre la Merche i l’Antonio a Cuéntame, a TVE, no va despertar gaire interès entre els catalans, amb un discret 9,5% i 200.000 espectadors. Però el programa que va liderar la nit a Catalunya no té res a veure amb aquestes opcions. Sobretot per les immenses dificultats de digerir-lo, i això que els Alcántara no ho posen fàcil. La isla de las tentaciones és un reality que s’ha estrenat aquest mes de gener per compensar l’absència de Gran Hermano i el seu boicot publicitari. El format s’emet simultàniament a Telecinco i a Cuatro i és l’evolució d’aquell programa que ja van emetre el 2002 titulat Confianza ciega. La dinàmica és perversa. Els concursants són cinc parelles heterosexuals. Les dones s’instal·len en una casa i els homes en una altra. No hi ha cap mena de contacte. A cada mansió hi viuran, a més, un grup de persones que faran de temptacions. A la casa de les dones hi col·loquen una desena de nois, i a la casa dels homes, una desena de noies. Les cases es converteixen en una festa contínua en què juguen a fotre’s calents els uns als altres i setmanalment arriba l’episodi de la foguera en què les cinc noies observen com les seves parelles coquetegen amb les temptacions sexis i viceversa. És a dir, es tracta de despertar la gelosia dels uns i dels altres, de tal manera que es crea un crescendo de ràbia, desesperació i sexualitat venjativa inútil i inaudita.
Hi ha diverses consideracions a fer. 1) S’ha de ser idiota per participar-hi. Fet que, efectivament, es confirma amb el nivell dels concursants. O la parella és una farsa i la prioritat és la suposada fama televisiva, o el reality és l’excusa perfecta per fotre-li les banyes a la teva parella amb poc esforç i cobrant. 2) Costa seguir el concurs perquè és complicat distingir físicament els personatges. La majoria semblen clons amb característiques estètiques molt similars. 3) El curtdegambalisme és recalcitrant. La Fani, la concursant estrella, diu de camí a la foguera: “No paro de pensar que voy a ver algo malo, y si veo algo malo, como ya lo sabía, es como en plan… ¡Lo sabía!”. 4) És un màster en toxicitat humana i una esplèndida acadèmia del mal tracte en les relacions de parella. Gent recargolada. Individus que no paren de dir “Cariño” a persones que odien. 5) És un espectacle de la denigració humana i resulta complicat entendre per quin motiu la gent ho veu: o pel magnetisme que provoca aquella deixalla, o per posar-se calent amb els refregaments entre concursants o, sobretot, perquè es forma part del curtdegambalisme del punt número 3.
