CRÍTICA TV

El llaç groc del Petit Nicolás

El Petit Nicolás és el Jósmar de la política

Dissabte a la matinada descobríem entre el públic del 'Preguntes freqüents' el Petit Nicolás, aquell jove estudiant de dret que es va infiltrar a les altes esferes del poder espanyol fins a fer-se passar per membre del CNI, relacionar-se amb la monarquia i convertir-se en el camàlic d’alguns membres del govern de Rajoy. El personatge va acabar detingut, acusat d’estafa i usurpació d’identitat després d’organitzar al seu voltant un espectacle mediàtic delirant en què no quedava clar què era veritat i què formava part de la seva imaginació.

Va resultar insòlit que Fran admetés haver-se reunit amb Oriol Pujol Puig i no s’estirés més del fil per conèixer el propòsit d’aquella curiosa trobada

El Petit Nicolás, ara sota la identitat de Fran, estava assegut a la grada del públic com si la seva presència fos casual. El programa, per tant, li feia una rebuda desmenjada, atorgant-li una categoria secundària. Tant Cristina Puig com Maiol Roger destil·laven una actitud burleta amb el noi. El convides perquè vols treure rèdit de l’esperpent però el menystens perquè no sembli que el necessites. El Petit Nicolás és el Jósmar de la política. T’és útil per riure-te’n, per exhibir el petit monstre mediàtic, però t’hi relaciones amb altivesa per deixar clar que ets més llest i que el programa té, en realitat, un nivell més alt. El més sorprenent és que després d’un parell d’interaccions amb la presentadora, quan va tornar a aparèixer, el Fran duia un llaç groc al jersei en solidaritat amb els presos polítics. La imatge produïa perplexitat. Cristina Puig l'hi va fer notar i ell va reconèixer que havia estat un suggeriment de Pilar Rahola al qual havia accedit tot i no ser independentista. El gest simbòlic semblava una boja operació camaleònica d’última hora del personatge per guanyar-se l’audiència de TV3. A tres quarts de dues de la matinada, la presentadora el va convidar a seure a la taula perquè expliqués el seu nou projecte polític. A nivell de guió, l’entrevista va resultar fluixa, decebedora i dispersa. I el Fran va deixar anar un discurs polític tan infantil com inversemblant. Puig semblava més pendent de seguir el guió per inèrcia que no pas de demostrar una certa ambició professional per posar en evidència quina mena d’individu tenia a la taula. Els col·laboradors convidats al plató (Xabier Lapitz, Laia Altarriba i Javier Gállego) sí que li van fer preguntes més sòlides que contribuïen a desmuntar el personatge amb més incisió periodística. Va resultar insòlit que després que el Fran admetés haver-se reunit amb Oriol Pujol, Puig no estirés més del fil per conèixer el propòsit d’aquella curiosa trobada.

El moment en què Xabier Lapitz va recuperar el diagnòstic del metge forense sobre el Fran (“Florido delirio megalomaníaco” i “alteraciones psiquiátricas”) va ser determinant per entendre la farsa que s’estava construint. Intuïm que el Petit Nicolás deu formar part d’aquesta intenció d’El Terrat d’afegir entreteniment al programa. El que és més incomprensible és que, a l’hora de lidiar amb el personatge, no vulguin ni sàpiguen marcar les diferències respecte el tractament televisiu que van donar les cadenes privades a aquest peculiar individu.

Més continguts de