CRÍTICA TV

Una sèrie especial

'Special' es devora amb una facilitat sorprenent i et quedes amb ganes de veure’n més

Netflix ha estrenat ‘Special’, un experiment curiós quant al format: són vuit capítols de només quinze minuts cadascun. Es devora amb una facilitat sorprenent i et quedes amb ganes de veure’n més. I això que el primer capítol no és, ni de bon tros, el millor.

El protagonista de ’Special’ és Ryan Kayes, un noi homosexual que pateix una lleu paràlisi cerebral. Ha viscut sempre sobreprotegit per la mare i la sèrie arrenca quan ell decideix volar sol. Aconsegueix una feina com a periodista en una web de frivolitats i fa plans per independitzar-se. La singularitat de la història és que es basa en les experiències reals del guionista, director i actor protagonista de la sèrie: Ryan O’Connell.

O’Connell és un escriptor, 'youtuber' i activista LGTBIQ+. Els seus vídeos tenien tant d’èxit que va rebre la proposta de Netflix de crear una ficció amb la producció executiva de Jim Parsons (el Sheldon Cooper de ‘The big bang theory’). I ha funcionat: tant en el contingut com en aquestes minidosis televisives agradables de consumir.

‘Special’ és tendra i aspra alhora i demostra que, ara que es parla  tant dels límits de l’humor, no cal ser barroer ni ofensiu per traspassar-los hàbilment

‘Special’ sempre fa equilibris entre el vessant còmic i la tristesa que implica viure en una societat que et pot estigmatitzar doblement: pel fet de patir una discapacitat i pel fet de ser gai. En la història hi ha dos personatges clau: la companya de feina d’en Ryan, que l’estimularà a afrontar amb valentia les seves circumstàncies (sobretot a partir de l’exemple d’ella en tant que dona no blanca i grassa); i la mare d’en Ryan, que ha dedicat tota la vida als altres i ha d’afrontar la nova realitat de construir la seva pròpia quotidianitat i acceptar que el seu fill ja no la necessita tant.

La trama guanya pes a mesura que avança, perquè els conflictes emocionals dels personatges van creixent: dubtes, pors, il·lusions, decepcions i noves experiències que, en la interacció dels uns amb els altres, acaben generant tensions.

Ryan O’Connell ha sabut crear un personatge tendre, generós i innocent, però que no sempre l’encerta: de fet, descobrirà que el seu nou entorn conviu millor amb la idea de pensar que ell ha sigut víctima d’un atropellament i no pas que té una discapacitat. I és aquí on la sèrie sap fer un humor negre i arriscat que, en algun moment, fins i tot provoca certs dilemes en el mateix protagonista. A més, en l'àmbit narratiu hi ha un plantejament interessant: mentre la trama principal es basa en qüestions emocionals complexes, hi ha la subtrama del lloc de feina del protagonista, una web en què es dediquen a buscar clics a partir de notícies frívoles que juguen amb el sensacionalisme sentimental i edulcorat. ‘Special’ és tendra i aspra alhora i demostra que, ara que es parla tant dels límits de l’humor, no cal ser barroer ni ofensiu per traspassar-los hàbilment.

Més continguts de