Qui, si no tu?
Manllevem la pregunta Qui, si no tu? del lema amb el qual el moviment d’esplais volia provocar els joves monitors en una trobada d’educadors. La intenció era responsabilitzar-los, procurar que prenguessin consciència de la seva responsabilitat personal a l’hora d’educar els infants a les colònies i als centres d’esplai. Aquesta expressió motiva la nostra reflexió en el Dia Mundial de la Joventut, evitant una anàlisi negativa, fins i tot realista, que enumeri les dificultats amb què es troben els joves avui: condicions laborals quan treballen, d’habitatge, ocupabilitat tot i els elevats nivells de formació que han rebut, lleure associat al consum de tòxics... Podríem reflexionar sobre tantes circumstàncies que els limiten, però preferim corresponsabilitzar els adults del seu futur i fixar-nos en les oportunitats que els sorgeixen en el moment actual.
Qui, si no els joves, configuraran la societat del futur? Qui, si no ells, havent pres consciència del maltractament al medi, es prendran seriosament la seva preservació? Qui, si no ells, aprofitaran la roba de segona mà o compraran a través de la xarxa el que altres ja no utilitzen? Qui, si no els joves, seran veu crítica i actuaran en conseqüència, en una societat centrada en ella mateixa que ignora els febles i sembla no valorar altra cosa que el tenir? Qui va ser àgilment solidari durant la DANA al País Valencià?
En ple estiu, època de descans per excel·lència, a més de gaudir d’unes legítimes vacances, molts joves fan voluntariat educatiu, fan de monitors, marxen a països llunyans a col·laborar en projectes de cooperació o en missions religioses. Viatgen pel món, coneixen altres cultures i es pregunten pel sentit d’allò que fan ells i el conjunt del món occidental. S'adonen de les raons polítiques, mediambientals i econòmiques que motiven la immigració i superen plantejaments pobres que els podrien apropar a la ultradreta, com a forma de rebuig a l’establert. Constaten els resultats del seu treball de col·laboració, prenen inconscientment consciència de la necessitat de l’esforç, de la constància. Menjant malament però compartint uns dies amb cultures diferents entenen la precarietat i interioritzen una certa austeritat. Esdeveniments com la recent trobada mundial de la joventut són moments excepcionals en la seva formació, que els suposen una obertura a la dimensió espiritual i un contacte amb realitats noves i diverses.
L’oportunitat que brinda el món actual de poder viatjar facilita la descoberta i la reflexió sobre altres formes de pensar. El diàleg a través d’un idioma cada cop més universal, l’anglès, els fa possible compartir visions, comprendre altres maneres de pensar, i això els fa més flexibles i permeables. Aquelles relacions fetes informalment en un viatge poc planificat esdevindran en altres moments de la vida contactes personals que els faran veure el sentit d’altres realitats i formes de fer diferents de les seves.
El contacte amb iguals els fa prendre opcions com la renúncia al consum de carn per no ser còmplices del maltractament animal. A la cuina familiar ho compartirem o ho viurem com un trasbals, però una decisió com aquesta no deixa de ser una presa de consciència compromesa davant d’una industrialització de la relació humana amb la naturalesa. I només ells se n’adonen i ho denuncien amb el seu radical comportament ordinari. I si tenen l’oportunitat d’un acompanyament madur, disposat a escoltar-los activament i a fer-los les preguntes oportunes, prendran opcions de vida que poden anar més enllà de reflexions de joventut. Tenir algú que t’escolti i que saps disponible és un dels millors antídots contra la baixa autoestima en l’adolescència i joventut. Poder gaudir d’aquestes oportunitats de coneixença i reflexió consolidarà personalitats conscients i compromeses. Experiències de relacions profundes afavoriran l’ús posterior de les xarxes socials com a canal de comunicació i no com a espai frívol on només es busquen likes.
Quin favor més gran ens va fer qui ens va llençar l’interrogant Qui, si no tu? en el moment en què estàvem més oberts en la nostra joventut.